“L’únic deure vostre ha de ser estimar-vos els uns als altres”. Ho deia sant Pau als cristians de Roma per subratllar el deure principal de la comunitat, fonamentada en els principis de la Torà jueva. Per això repeteix dues vegades que qui estima als altres ha complert tota la Llei, i que estimar és tota la Llei. Per això quan l’Apòstol menciona els manaments del decàleg, fa referència als que tracten sobre les relacions humanes, perquè han d’estar marcades per aquest deure d’estimació.
Jesús, abans que sant Pau, també proclamava que estimar Déu i estimar els altres són els manaments més importants de la Torà. Però a l’evangeli d’avui Jesús ens interpel·la convidant-nos a realitzar un salt mortal: si volem ser veritablement deixebles seus hem d’estimar-lo més que als pares, familiars, germans, i que la pròpia vida. Veritablement som capaços d’estimar fins aquests nivells? Quin missatge deu haver-hi rere aquesta interpel·lació tan contundent?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada