dissabte, 5 de desembre de 2020

"El dia del Senyor vindrà" (Diumenge 2 Advent)

Consoleu, consoleu el meu poble”, son paraules del profeta Isaïes, que proclama en nom de Déu. Van destinades als responsables del poble d’Israel perquè l’encoratgin a resistir enmig de les dificultats. Per això també diu: “Parleu amorosament a Jerusalem”. El profeta anuncia el seu missatge en temps molt crítics: Jerusalem ha estat destruïda, el temple devastat, el bo i millor dels seus ciutadans ha estat deportat a Babilònia, i enmig de les runes roman una petita resta esporuguida. La nostra situació a causa de la pandèmia no és tan crítica com la del context del profeta, però també ens cal consol, també ens cal que ens parlin amorosament. Els informes setmanals que escoltem amb xifres, regulacions i advertiments s’haurien d’acompanyar de consol i de parlar amorosament. Ens faria molt de bé. Ja que tots patim, encoratgem-nos mútuament. Siguem un suport i un bon auguri pels altres. Això és precisament el que Iahvè li demana al profeta: “Puja en una muntanya ben alta, missatger que anuncies la Bona Nova! Digues: «Aquí teniu el vostre Déu»!

Els bons auguris que el profeta Isaïes proclama en el seu temps, son assumits per sant Marc per introduir el seu evangeli: “Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, el Fill de Déu”. Ara és Joan Baptista el missatger de Bones Noves i Jesús el qui encarna la Bona Nova, qui encarna la presència de Déu. Ell ens “batejarà amb l’Esperit Sant”. Jesús esdevé l’encarnació del Déu poderós, dominador i victoriós que es manifesta “vetllant com un pastor pel ramat, aplegant-lo amb el seu braç, portant al pit els anyells, acompanyant les ovelles que crien”. Jesús manifesta el seu poder no amb mà de ferro, sinó amb la mà oberta, estesa i tendra.

Jesús ressuscitat i entronitzat a les altures continua esdevenint el consol i el parlar amorós que Isaïes mencionava, i que tant necessitem per tirar endavant, sobretot quan els vents bufen en contra com passa ara. La nostra fe en Jesucrist ens anima a mantenir el cap enlairat vers les altures, i esperar el seu retorn. És el que amb convicció deia sant Pere en la seva segona carta: “El dia del Senyor vindrà; arribarà inesperadament com un lladre”. Mentre arriba aquest moment imprevisible i imprevist, sant Pere ens diu el què hem de fer: “Mentre espereu això, mireu que us trobi en pau, immaculats i irreprensibles”. Sant Pere ens posa uns deures inacabables!