divendres, 25 de desembre del 2020

El Senyor ha estès el seu braç sant (Nadal 2020)

El Senyor ha estès el seu braç sant, i d’un cap a l’altre de la terra veuran la salvació del nostre Déu”. Són paraules d’Isaïes, el profeta que ens ha acompanyat durant l’Advent anunciant nous temps i assenyalant un salvador per a tots els pobles. Ara utilitza la bella imatge del braç de Déu, poderós i sant, que allargassa des del cel fins a la terra: aleshores tots els pobles veuran la seva acció salvadora.

Aquest oracle profètic s’acomplirà en temps del postexili, quan els deportats i els exiliats tornaran al país d’Israel a reconstruir-lo, però sobretot s’acompleix d’una manera solemne i definitiva amb el naixement de Jesús. Ens ho explicava la carta als Hebreus en els seus vibrants versets inicials: “Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes, però, ara, en aquests dies, que són els darrers, ens ha parlat en la persona del Fill”. Aquesta persona del fill és Jesús, que acabada la seva obra de redempció a la terra, ha tornat glorificat a les altures, on tots els àngels del cel es prosternen davant d’ell. Des allí continua parlant-nos, ara a través de l’Esperit Sant.

El pròleg de l’evangeli de Joan no utilitza la metàfora del braç sinó de la paraula i la llum per a expressar la presència de Déu. Explica que la paraula i la llum divina esdevenen perceptibles a través de la persona de Jesús, el Fill. Ell és la Paraula que es va fer carn “i plantà entre nosaltres la seva tenda”, deia l’evangeli. Ell és “l’esplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser”, deia la carta als Hebreus.

El final del pròleg de sant Joan afirmava que a "Déu ningú no l’ha vist mai". La tradició bíblica el manifesta proper a través del seu braç, de la seva glòria, de la seva paraula, de la seva llum: són metàfores que respecten la inefable transcendència de Déu i alhora expressen la seva voluntat d’apropament als humans. Jesús de Natzaret, encarna de manera extraordinària ambdues coses: la transcendència i la immanència divina. Davant d’aquest gran regal, d’aquest misteri desconcertant, restem palplantats com figures de pessebre, bocabadats i admirats de contemplar tal meravella.