EL QUE ENS ENSENYA UN NEN

Missa del Gall – Dijous, 24 de desembre de 2020 – Sarrià

Què ens pot ensenyar un nen? Si pensem en els temps de Jesús o en segles abans encara, semblaria que molt poca cosa. Un nen (i una nena ja no cal dir-ho) formava part del patrimoni de la casa i poca cosa més. Per algú que treballés la terra, o que necessités de mà d’obra per poder subsistir, els nens (i quants més millor) eren la raonable seguretat de què la família podria tirar endavant. I no ens enganyem, avui mateix, en ple segle XXI, en molts llocs del món avui segurament naixerà una criatura que es veurà així: o com una càrrega (una boca més per alimentar) o com una benedicció (unes futures mans que asseguraran la feina). Per tant, per als qui veuen encara la mainada amb aquests ulls un nen no té res a ensenyar-nos. Si el veiem amb els nostres ulls d’occidentals benestants potser ho pintarem més bucòlicament: parlarem del somriure net i sense malícia d’un nen; del cor innocent d’un nen que tot ho creu i tot ho espera (especialment dels pares i mares)... però haurem de reconèixer que sovint ja no tenim paciència si sentim un nadó que ens plora a missa.

Avui, però, cantem lloances del naixement d’un Nen i em fixava però, que quan sant Pau (segona lectura) parla del misteri de Crist fet carn per nosaltres ens diu que s’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar tothom i que aquest amor ens ensenya a viure d’una manera determinada (una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, diu l’Apòstol).

Seguint sant Pau, doncs, sembla que seria bo que mirem Jesús aquests dies de Nadal. No és un nen qualsevol, perquè no hi haurà un cor més net i un somriure més franc que el Seu aquest vespre. No és un nen qualsevol, perquè no hi haurà ningú més innocent que Ell, semblant en tot a nosaltres, llevat del pecat. No és un nen qualsevol, perquè ve a ensenyar-nos i no qualsevol cosa, sinó a ensenyar-nos A VIURE.

A viure amb humilitat, a ras de terra, on res no ens podrà fer trontollar, fent-nos sentir germans de tothom, sense prejudicis ni diferències.

A viure amb generositat, perquè aquest Nen no ha vingut a fer la seva voluntat a la terra, sinó la del Pare del cel, que ens va ensenyar a estimar sense condicions; a fer el bé, encara que no tingui recompensa, encara que costi. Perquè creiem en aquest Déu que fa sortir el sol sobre bons i dolents; i fa ploure perquè la terra alimenti a justos i injustos.

A viure en plenitud, perquè aquest Nen ens ensenya també que viure, no és qüestió d’anys, sinó de vivències, de trobades, de perdons donats o rebuts, de caure i alçar-nos, d’equivocar-se i recomençar, d’abraçar la pau i repel·lir la injustícia, d’assaborir cada dia com un regal únic, personal i intransferible.

Deixem-nos ensenyar per aquest Infant que avui, també, es fa pa i vi per a nosaltres, per ser menjat, per ser assimilat, per encarnar-se en les nostres vides de cada dia.

BON NADAL!