“El seu regnat no tindrà fi” (Diumenge 4rt d’Advent)

“La teva dinastia es perpetuarà davant meu, el teu tron es mantindrà per sempre”. Aquesta és la resposta que Iahvè dona al rei David per mitjà del profeta Natan. David vol construir un temple i dedicar-lo a Iahvè. Però Iahvè supera les seves intencions. Li revela que el seu llinatge serà perpetu i que el seu tron es mantindrà per sempre; amb daltabaixos, però per sempre.

Reprenent el mateix tema, i acomplint l’anunci del profeta Natan, l’evangeli de Mateu explicava que Maria estava “promesa amb un descendent de David, que es deia Josep”. I l’àngel Gabriel anunciava a Maria el naixement extraordinari de Jesús, explicant que Déu li donarà el tron de David, i remarca que “el seu regnat no tindrà fi”. 

Sant Pau, escrivint als cristians de Roma, explicava que ha sortit a la llum el pla “amagat en el silenci dels segles”, “per la decisió del Déu etern”.

Compartim el sacseig que ens ha produït llegir que el tron de David es perpetuarà “per sempre”, que el regnat de Jesucrist “no tindrà fi”, que Déu “és etern” i que ha revelat un pla amagat “durant segles”. I ens preguntem: ¿Qui és el valent, que avui dia, amb la incertesa mundial que vivim, s’atreveix a dir que quelcom durarà per sempre? que no tindrà fi? que serà etern? que esperarà durant segles? És increïble constatar que un virus imperceptible hagi fet trontollar les expectatives humanes que es creien il·limitades fins fa un any! Pensàvem que les capacitats humanes no tenien sostre, que les seguretats que ens envoltaven eren indestructibles. Ara tot trontolla, la inseguretat ens domina a tots els nivells, i el futur immediat és totalment imprevisible. Permeteu-me un acudit dolent per no dramatitzar: fins i tot el Barça fa aigües! Però enmig de tot això, les lectures d’avui proclamen que Déu i els seus designis no trontollen.  

Fins fa un any, el nostre món occidental contemplava la fe com un afegit existencial innecessari, com un complement voluntari a una vida satisfeta, com el suport psicològic dels dèbils. Però la tradició jueva i la tradició cristiana celebrem des de fa moltíssims segles que Déu i els seus designis són eterns, i que la fe en ells dona sentit, empenta i plenitud a les nostres vides. Per aquesta raó, ens fem nostra l’estrofa del salm responsorial: “Senyor, cantaré tota al vida els vostres favors. D’una generació a l’altra anunciaré la vostra fidelitat”.