diumenge, 29 de novembre de 2020

“Sou el nostre Pare” (Diumenge 1r Advent)

Vós, Senyor, sou el nostre pare”. Així començava la lectura del profeta Isaïes. El profeta llegeix la relació del poble d’Israel amb Iahvè com la relació d’uns fills amb el seu pare: un pare que rescata; un pare que deixa que els fills es desviïn del camí recte, però que acudeix a salvar-los; un pare que conforta el bons fills que segueixen els seus camins; un pare que es disgusta quan els fills es rebel·len de manera col·lectiva. És quan el profeta es lamenta que Iahvè els ha amagat la mirada, abandonant-los a la seva sort. Per això li prega i li recorda de nou la seva paternitat: “Però enmig de tot, Senyor, sou el nostre pare”.

Sant Pau, saludant els cristians de Corint, els desitja “la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare”. Es repeteix la consideració de Déu com a pare, aquí expressada en una fórmula de salutació. Però també diu que “Déu és fidel i us ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist”. L’apòstol proclama que Déu és fidel amb els creients, que batejats en nom de Jesucrist, també són considerats fills, com ho és el poble d’Israel. Aleshores, si perseverem en la comunió amb Jesucrist ‒el Fill en majúscula‒, el dia del seu retorn serem tractats com a fills. No serem tractats com a bons o com a dolents, sinó com a fills, amb la possibilitat d’espais al penediment, al perdó i a la reconciliació.

Però Jesús adverteix els seus deixebles en l’evangeli: “Estigueu atents, vetlleu. No sabeu quan vindrà el moment decisiu”. Jesús no vol que els seus deixebles caiguin en la complaença, refiats de la seva proximitat amb ell. Aquest advertiment també val per a nosaltres, els seus deixebles del segle XXI. No hem de refiar-nos de la nostra condició de fills, perquè es tracta d’un regal, d’un do, no d’un dret adquirit. Per això, com senyala Jesús en l’evangeli, hem de sentir-nos com criats responsables, fidels i honestos dels compromisos que hem assumit en el seu nom: la vida matrimonial, la vida consagrada, la vida ministerial, la vida celibatària. Perquè “el tindreu aquí a l’hora menys pensada: mireu que no us trobi dormint”.

Que el temps d’Advent que avui comencem ens mantingui desperts per dins i per fora. Ho demanem amb l’antífona del salm responsorial: “Déu de l’univers, renoveu-nos, feu-nos veure la claror de la vostra mirada i serem salvats”.