La commemoració dels fidels difunts d’enguany implica recordar més difunts de l’habitual. La pandèmia ha estat i continua essent una aliada molt eficaç de la germana mort, que durant el primer confinament ni va permetre que féssim comiats dignes als nostres difunts.
La pandèmia ha esdevingut una amenaça que plana sobre la nostra vida. La consciència de la pròpia mort ja no és quelcom remot, sinó proper i factible en espai de poques setmanes.
La fe en Jesucrist mort i ressuscitat ha d’ajudar-nos a viure aquesta situació amb dignitat. Per això mencionem Martí Luter, quan explica que per a un cristià és un vertader pecat no voler morir i témer la mort, perquè Crist la vencé. I un cop vençuda, ja no ha de ser temuda. Luter ho arrodoneix dient que al cristià no li cal témer res en aquesta vida ni en la futura, perquè tant la mort com tots els altres mals se li han tornat en bé i en guany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada