“Al crit d’un arcàngel, al toc de corn de Déu, el Senyor mateix baixarà del cel”. Ho explica sant Pau als cristians de Tessalònica quan li pregunten sobre el futur dels difunts. L’apòstol explica que ressuscitaran quan vingui Jesucrist, i els qui restin en vida seran arravatats al cel amb els difunts. Es tracta d’una escena espectacular, que si féssim l’esforç mental d’imaginar que succeeix en aquest precís instant, ens desconcertaria, perquè potser no ens sentim preparats o no mereixen ara mateix ser arravatats per a dur una vida celestial amb Déu.
De fet, així ho explica la paràbola de les deu noies que esperen la vinguda de l’espòs: cinc d’elles són assenyades i poden entrar al banquet, i les cinc desassenyades es queden fora sense poder entrar. El missatge final és clar: “Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora”. De fet, el que diferencia una noies de les altres és que les assenyades van ben aprovisionades d’oli i les altres no, una al·legoria de nosaltres mateixos que de vegades actuem amb seny i previsió i de vegades ho fem impulsivament i sense seny. Les conseqüències són clares en cada cas.
Per assolir el seny ens cal la saviesa que explicava la lectura del llibre de la Saviesa. La lectura i tot el llibre no es refereix a cap capacitat intel·lectual ni a uns coneixements acadèmics, sinó a Déu mateix que es manifesta als humans amb la seva saviesa. “Ella mateixa es fa conèixer als qui la desitgen” i es presenta pels camins buscant qui vulgui acollir-la. Deixar-nos abraçar per la saviesa divina ens convertirà en persones assenyades. Si ens fem accessibles a ella, si la desitgem, l’adquirirem, perquè en el fons és un regal diví. Nosaltres només hem de mostrar predisposició, la resta ho farà ell. Així de senzill..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada