El llibre dels Proverbis lloava el valor d’una
bona esposa, una evocació que ens remet a la dita “rere un gran home sempre hi
ha una gran dona”. Però fent una lectura de gènere del fragment, se’ns acut
afegir que “rere una gran dona no sempre hi ha un gran home”.
La segona lectura segueix la temàtica de la fi dels temps, habitual aquests darrers diumenges de l’any litúrgic. Sant Pau exhorta a la comunitat cristiana de Tessalònica que estiguin preparats: “Per això no hem de dormir, sinó vetllar i viure sòbriament”. L’Apòstol explica que la fi dels temps serà la culminació de la construcció del Regne de Déu a la terra. Per aquesta raó diu que Jesucrist vindrà de sobte, inesperadament. Amb aquest argument, hem de defugir qualsevol missatge catastrofista que llegeixi els esdeveniments ‒com per exemple la pandèmia‒ com un càstig diví que prepara el judici final. Sí que cal, segons Pau, que no badem, assumint que som “fills de la llum i del dia, i no pas de la nit ni de la foscor”. Qui viu en la foscor, tot ho veu fosc; però qui viu en la llum tot ho veu il·luminat per Déu.
La paràbola dels talents que Jesús explica en l’evangeli de Mateu, té un missatge escatològic: així com un propietari torna a demanar comptes als seus administradors dels talents lliurats, així mateix se’ns demanarà comptes dels talents regalats. L’administrador poruc, que té una visió esbiaixada de Déu, guarda improductivament el que se li ha regalat. La seva desconfiança i prevenció amb Déu l’exclouran del banquet: “A aquest administrador inútil, traieu-lo fora, a la fosca”. La paràbola vol ser una amenaça a la improductivitat dels nostres talents, dels quals no som amos, sinó simples administradors. Si els guardem, si no els utilitzem, ens convertim en administradors indignes de la confiança divina. Si els amaguem en la foscor, acabarem en la foscor. Si els exposem productivament a la llum del dia, acabarem il·luminats i celebrant-ho amb el Senyor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada