A DÉU LI TENIM ROBAT EL COR

DIUMENGE XXVI DEL TEMPS ORDINARI (27 de setembre de 2020)

El passat 9 de setembre ens arribava la notícia de la mort d’un altre servent de Déu entre els pobres, el pare Manel.

Em sap greu no haver-lo conegut en persona, ni haver pogut veure en primera línia la molta feina feta entre les prostitutes i els publicans de casa nostra, per aprendre una mica més a fons el que significa que l’Evangeli que prediquem és BONA NOTÍCIA. Quan persones com ell o com el bisbe Casaldàliga marxen, hom té la sensació d’un gran buit d’humanitat, de consciència i de coherència en el món que costarà d’omplir. Només em consola saber que Déu no ha abandonat mai la humanitat i que d’altres pares Manel, bisbes Casaldàliga, o mares Teresa de Calcuta hi són i s’hi alçaran en el futur per seguir desbrossant camins d’Evangeli, com deia, entre els publicans i les prostitutes de la nostra terra.

L’altra dia em van enviar un vídeo molt curt (4’42´´) que em va semblar un petit homenatge al pare Manel. La veu en off comentava el següent: El pare Manel diu que els presos només li han robat el temps i el cor... què ben dit! Cal fer l’esforç de “tacar-se les mans” amb els exclosos i els marginats (no només donar-los menjar o diners, sinó escoltar-los, abraçar-los, veure’ls plorar...) per tastar el que té de gran veritat la paràbola dels dos fills enviats a la vinya que Jesús torna a dirigir als savis i entesos del seu temps, als religiosos i homes de temple i sinagoga que es creien els primers. Cal tenir només una mica dels sentiments de Jesús (que sant Pau ens recomana de provar de tenir) per baixar del nostre pedestal (que sovint no arriba a tamboret) i trobar que els menystinguts, els bandejats, els arraconats de la nostra societat són homes i dones com nosaltres capaços (més sovint del que hom pensa) de veure la coherència de l’Evangeli (de creure) si ensopeguen amb algú que, amb humilitat i malgrat tots els defectes i limitacions que pugui tenir, ho viu intensament perquè s’ho creu que Jesús és una BONA NOTÍCIA.

En l’Evangeli d’avui Jesús, que vol salvar tot i tothom, llança una crida desesperada al cor dels qui es creuen primers: les prostitutes i el publicans us van al davant... perquè ells van creure Joan Baptista i vosaltres, ni després de veure això, encara no us penediu ni voleu creure’l. Joan Baptista és el senyal que Déu ha entrat a la nostra història; Jesús és l’evidència que Déu s’ha apropat a la nostra humanitat ferida. Els més petits ho han vist i ho creuen... i nosaltres, ho creiem? Si fem el pas trobarem que som nosaltres qui a Déu li tenim robat el cor.