Fra Lluís Sans deia que “hi ha que es fixa tant en els punts que perd la línia”. La frase ens serveix per explicar la carta als Efesis, quan diu i repeteix que les dones es sotmetin als seus marits. Aquest punt ens fa perdre la línia de les intencions del paràgraf, però al final, ho explica millor: “que cadascú estimi l’esposa com a ell mateix i que l’esposa sigui respectuosa amb el marit”. Aquí sí que no hi tenim res a dir.
La carta als Efesis està llegint la relació espòs-esposa com el paradigma de la relació Crist-Església: Crist estima l’Església, com l’espòs a l’esposa; i l’Església respecta Crist, com l’esposa a l’espòs. És cert que la comparança reflecteix una preeminència i una submissió. En el cas Crist-Església és evident; i en el cas espòs-esposa abans també ho era, però les coses han canviat, afortunadament; com també canvia la nostra manera d’interpretar l’Escriptura: avui dia es faria una altra comparació més escaient, però el relat sagrat mereix respecte i esforç intel·lectual per adaptar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada