"N'esperava justícia, però no hi veu sinó injustícies; n'esperava bondat, però hi sent el clam dels oprimits". Aquesta és l'acusació del profeta Isaïes a la mala gestió i els mals fruits del poble d'Israel, que compara amb una magnífica vinya plantada pel mateix Iahvè. Una vinya selecta que havia de produir bons raïms però que surten agres per la poca qualitat dels ceps escollits de la tribu de Judà, d'on sorgia la dinastia de monarques que governaven el poble. El profeta acusa la manca de lideratge dels successius monarques, i anuncia que el seu mal fer provocarà la destrucció de la vinya d'Israel, com així succeirà amb la invasió i la destrucció dels babilonis.
A l'evangeli, Jesús també es serveix de la metàfora de la vinya per acusar els grans sacerdots i els notables del poble d'Israel, com ho feia Isaïes amb els monarques. L'acusació de Jesús és molt contundent: els dirigents religiosos i civils del poble s'han apropiat de la vinya i la gestionen insensibles als nous temps que demanen canvis. De fet, la paràbola va adreçada al judaisme rabínic de finals del segle I. Els rabins lideraven la reconstrucció religiosa d'Israel després de la destrucció del temple l'any 70 i polemitzaven contínuament amb les perspectives universalistes de la primitiva comunitat cristiana.
Avui celebrem la solemnitat de sant Francesc, i afegim el seu testimoniatge als comentaris d'Isaïes i de Jesús de les lectures, i l'apliquem a la petita parcel·la franciscana de la vinya eclesial. Sant Francesc, per evitar el cofoisme i les ínfules grupals deia sovint als seus frares: "Comencem de nou, germans, que fins ara ben poca cosa hem fet". El narcisisme de grup és la gran temptació i el gran pecat de qualsevol grup humà, per això el sant exhortava a la humilitat, no només individual, sinó també col·lectiva. També, per neutralitzar la voracitat humana d'apropiar-se de les coses i de defensar-les a ultrança, el sant escriví en la regla que els frares no s'apropiïn de res: ni de convents, ni de càrrecs, ni de res, demanant-los que visquin en els llocs com a forasters i pelegrins. A tots ens agrada delimitar la nostra parcel·la, ni que sigui la cadira on mengem, però la proposta de Francesc és desinstal·lar-se de tot per instal·lar-se confiadament en Déu. Només així aconseguirem la veritable pau interior.
En aquest sentit, quan sant
Pau escriu als filipencs, en la segona lectura: "Germans,
no us inquieteu per res", no està demanant que no ens deixem afectar
per les coses. Això és impossible. L'apòstol diu que
visquem les inquietuds acompanyats de la pregària, la súplica i l'acció de
gràcies. Aleshores, la pau de Déu, guardarà els nostres pensaments i els
nostres cors en Jesucrist. Aleshores el Déu de la pau serà en nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada