diumenge, 11 d’octubre de 2020

Banquets sense restriccions sanitàries (Diumenge 28)

"El Senyor de l'univers prepararà per a tots els pobles un convit de plats gustosos i suculents, i de vins rancis clarificats". Aquesta anunci del profeta Isaïes, avui dia dispararia totes les alarmes sanitàries. Es prohibiria la seva realització per manca d'infraestructura adequada i per no poder garantir les mesures sanitàries. Però Isaïes, quan fa aquest anunci d'un convit per a tots els pobles, d'eliminar el dol i la mort, d'eixugar les llàgrimes i d'esborrar oprobis, ho remet a un futur escatològic, on qui dominarà la realitat no serem els humans sinó que ho serà Déu. Ell ho transformarà tot en benestar perpetu. El profeta Isaïes, apesarat pel sofriment col·lectiu del poble, anuncia que la realitat canviarà, i ho anuncia amb convicció i com quelcom ja perceptible: "Aquí teniu el nostre Déu, de qui esperàvem que ens salvaria: alegrem-nos i celebrem que ens hagi salvat". Nosaltres no podem dir el mateix de la nostra realitat, potser perquè ens manca algun profeta com Isaïes que anunciï bones noves i mostri que la salvació divina és present enmig de tanta incertesa.

El banquet de noces que Jesús explica en la paràbola de l'evangeli, també quedaria vetat per les restriccions sanitàries. En aquest cas, els primers convidats col·laboraven a la seva suspensió per rebutjar la invitació del rei (què actual és tot plegat). Però la paràbola finalitza dient que van anar a les sortides dels camins i van reunir a tothom, bons i dolents, i la sala s'omplí de convidats. Quina gran imprudència! Primer, en omplir la sala; i segon, que tots els convidats fossin desconeguts. En la paràbola també hi ha un cribratge, que permet entrar a tothom menys a una persona, que ha donat positiu per participar sense compartir el motiu de la festa: que és celebrar les noces del fill del rei, una al·legoria a la celebració de la resurrecció de Jesucrist, el fill de Déu. Si volem, també una al·legoria a la celebració de l'eucaristia, on bons i dolents podem participar i només cal tenir ganes d'assistir. El missatge dels convit que Isaïes anuncia i que Jesús explica en la paràbola és una al·lusió al Regne de Déu, explicat com un convit preparat per a tothom, on els controls són mínims, i només demanen acreditar la bona disposició a participar, és a dir, tenir fe.

Una fe que és una opció de vida decisiva, i que ens ha de mantenir avesats a tot, com escriu sant Pau als filipencs: "Estic avesat a tot: a menjar bé i a passar fam, a tenir de tot i a trobar-me mancat d'allò que necessito". Aquestes paraules de l'apòstol tan plenes de personalitat són molt útils en aquests temps que estem vivint. La seva vivència de fe també li fa dir: "Em veig amb cor per a tot, gràcies a aquell que em dona forces". Ens quedem amb aquesta frase, una autèntica vacuna espiritual carregada d'esperança i de confiança per combatre l'anomenada "segona onada" que sembla que està trucant a la porta.