diumenge, 27 de setembre de 2020

Deixa de fer el mal i obra amb justícia i bondat (Diumenge 26)

Un company caputxí, amb qui vaig compartir els intensíssims primers anys de vida religiosa, abans de fer-se frare havia estat venedor d'enciclopèdies per les cases. De la meva generació en endavant ho podem recordar. Em revelà que el secret per entrar a les cases era aquesta consigna: "Una venda comença per un no".

Aquesta anècdota d'un no inicial que podia convertir-se en un sí segons la traça del venedor, ens remet a la paràbola de l'evangeli de Mateu, quan el primer fill respon inicialment que no al pare, quan li demana d'anar a la vinya, però després s'ho repensa i acaba anant-hi. El segon fill, en canvi, s'omple de paraules d'acatament, però no hi va. Jesús utilitza aquesta paràbola per posar en evidència aquells discursos de les autoritats del seu temps, plens de bones paraules però que evadien la realitat. No posem exemples actuals perquè ningú no es posi nerviós. Jesús contraposa els protagonistes d'aquests discursos amb els qui la societat assenyalava amb un dit acusador: els publicans i les prostitutes, i declara amb contundència que ells els passaran davant cap el Regne de Déu. No perquè uns siguin dolents i els altres pitjors, sinó perquè els publicans i prostitutes no poden dissimular la realitat, en canvi les autoritats, siguin religioses i civils, tenen moltes maneres per fer-ho. Aquestes paraules de Jesús són una veritable provocació, i el missatge de tot plegat el donava el final de l'evangeli, quan Jesús els acusa de no penedir-se ni de voler creure.

Penedir-se significa reconèixer que fem les coses malament, i que de retruc, fem mal als altres, ni que sigui involuntàriament. Això demana humilitat, i com més som, més ens costa de ser humils. Com més càrrecs, títols, honors i reconeixements tenim, més ben protegides tenim les vergonyes i més ens atrevim a exhibir les vergonyes dels altres.

I creure significa, encara avui dia, trencar els esquemes convencionals i els discursos apresos, àdhuc religiosos. Per això sant Pau, escrivint als filipencs, abans de pronunciar un dels himnes cristològics més antics de la tradició cristiana, segurament recitat en les primeres assemblees cristianes, menciona tot els beneficis que aporta creure en Jesucrist: "fortalesa d'ànima, amor que consola, dons de l'Esperit, afecte entranyable i compassió". Si som creients, és perquè en major o menor mesura, experimentem això.

Per últim, el profeta Ezequiel, insistia que reconeguem el mal que hem fet i que ens convertim, així viurem i ens salvarem de la mort. Es tracta de reconèixer-nos pecadors, de deixar de fer el mal i obrar amb justícia i bondat. El salm responsorial també insistia en la humilitat: "El Senyor encamina els humils per sendes de justícia, els ensenya el seu camí". Sant Pau també ho deia: "Mireu els altres amb humilitat".