diumenge, 13 de setembre de 2020

Del general al concret (Diumenge 23)

 "Estima els altres com a tu mateix", deia sant Pau en la segona lectura. "Qui estima no fa cap mal als altres", també deia. Per últim, també afirmava: "Estimar és tota la Llei".

Aquestes frases són veritats com un temple: són principis o afirmacions generals que no entren en el detall, que no tracten la lletra menuda, però tots sabem que quan entrem en el detall és quan plora la criatura, quan tractem el concret és quan apareixen les dificultats: d'això tracta la primera lectura i l'evangeli.

Quan Iahvè diu al profeta Ezequiel que el fa sentinella per vetllar sobre el poble, li demana que s'ocupi del concret, però seguint el criteri de la veu divina per avaluar la seva acció vigilant: en primer lloc, ha d'estar atent a la veu divina, i en segon lloc advertir el pecador, el punt més difícil i desagradable. De fet, el títol de sentinella té una connotació de control i de responsabilitat afegida.

A l'evangeli de Mateu, Jesús dona instruccions als deixebles per quan hi hagi conflictes en la primitiva comunitat, on apreciem els següents criteris. En primer lloc, el criteri de delicadesa i de tracte personal: quan un germà peca, li parles de tu a tu per fer-lo reflexionar, i si no t'escolta, convoca dos o tres per fer-li entendre el seu error. En segon lloc, el criteri d'autoritat per lligar i deslligar: si el germà no fa cas, convoqueu tota la comunitat i expulseu-lo. En tercer lloc, el criteri de posar-se davant de Jesucrist en pregària, perquè ell és enmig dels qui es reuneixen en el seu nom a fi de realitzar les coses com ell.

Nosaltres, en la nostra realitat, també ens toca fer de sentinelles, com Ezequiel, ens toca vetllar pels altres si exercim de professors, o som responsables de treballadors, o som alcaldes, o rectors de parròquia, o som responsables dels fills o dels pares grans. Les lectures d'avui ens poden ajudar a exercir la nostra responsabilitat amb la delicadesa que ens aporta el valor afegit de la fe.