La carta als Hebreus que hem escoltat en la segona lectura és un escrit que encoratja a resistir en moments difícils, en aquell moment de persecucions externes i de dissensions internes, tot plegat per desanimar el més animat. Per això diu tan expressivament: "Enfortiu les mans que es deixen anar i els genolls que es dobleguen, aplaneu el camí per on passa el vostre peu, perquè el qui va coix no es faci més mal, sinó que es posi bo". L'escrit anima a perseverar plegats, encoratjant als qui afluixen, posant oli, posant paciència, i sobretot "tenint la mirada fixa en Jesús".
A l'evangeli de Joan, en l'episodi de les noces de Canà, Maria esdevé la protagonista secundària que empeny Jesús a transformar l'aigua en vi, a fi de continuar el convit amb l'alegria que pertoca. Només amb dues frases: "No tenen vi", dirigida a Jesús, i "Feu tot el que ell us digui", adreçada als servents, Maria es converteix en artífex que permet continuar el convit sense decepcions.
L'aparició discreta però efectiva de Maria en l'evangeli, ens permet parlar de la Mare de Déu de la Mercè, copatrona de Barcelona amb santa Eulàlia. En una ciutat afeixugada per les restriccions i la crisi a causa de la pandèmia, Maria vetlla des del cel, de manera discreta i eficaç, perquè no se'ns acabi el vi. Maria també ens diu amb claredat que fem tot el que ens digui Jesús, per reconduir positivament les situacions.
La Mare de Déu de la Mercè també és patrona dels empresonats. L'orde de frares mercedaris, de manera discreta i efectiva, continua fent realitat aquest patronatge en tants centres penitenciaris del món, amb el seu missatge alliberador i la seva companyia redemptora.
Per això, demanem amb fe la intercessió de Maria, sota l'advocació de la Mare de Déu de la Mercè, perquè el Pare del cel alliberi la nostra ciutat i el nostre món, que viuen captius de la pandèmia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada