Recompensa per a tothom (Diumenge 25)

Fa pocs dies, una persona ens preguntava si és veritat el cas d'un que visqui sense escrúpols tota la vida, però al darrer moment  demana perdó a Déu, quedarà perdonat. La resposta amb criteris humans és que no: qui la fa la paga. Les lectures d'avui ens diuen que sí, que aquesta persona també tindrà recompensa.

El profeta Isaïes, en la primera lectura, explica que per injustos i malèfics que siguem, si ens convertim a Déu ell sempre s'apiadarà de nosaltres, perquè és generós a perdonar. Aquesta incondicionalitat divina és ben desconcertant als ulls humans. Però no oblidem que el profeta remarca que els camins i els pensaments divins estan tan allunyat dels humans com la distància del cel a la terra. El que per a Déu és comprensible i raonable no ho és per a nosaltres. Aprofitem l'avinentesa, perquè les mesures divines són diferents de les nostres.

Perquè com deia el salm responsorial, Déu "és compassiu i benigne, lent per al càstig i gran en l'amor". Ho escoltàvem també en el salm responsorial de la setmana passada, expressant l'inrevés de nosaltres: que som ràpids en el càstig i lents en la reconciliació. El salm també deia que Déu "estima entranyablement tot el que ha ell ha creat". Es tracta, per tant, repetint un cop més el salm, que invoquem el Senyor amb sinceritat.

Però nosaltres afegim que, fins i tot si invoquem el Senyor sense sinceritat, recordant-nos d'ell el darrer instant de la nostra vida per precaució, això també serveix. A favor d'això tenim la paràbola de l'evangeli de Mateu. L'exemple dels treballadors d'una vinya, que acaben cobrant igual tant els qui han treballat tot el dia com els que han fet ben poc, planteja el tema de la recompensa divina: els qui s'han escarrassat a treballar i a complir en la vinya de la vida rebran el mateix que els qui s'han despertat a darrera hora, i aquests últims perquè l'amo de la vinya els ha anat a cercar perquè estaven desvagats. Uns i altres rebran la mateixa recompensa divina, perquè en el Regne del cel no es tracta d'entrar primers, o amb més mèrits, sinó d'entrar tots. I qui estigui desvagat se'l va a buscar.

És en aquest sentit de recompensa que entendrem sant Pau quan diu: "per a mi, morir em seria un guany", i també: "el meu desig és de morir per estar en Crist, cosa incomparablement millor". L'apòstol sap que hi haurà recompensa i la vol gaudir. Però també demana serietat fins que no arribi aquesta recompensa, dient: "porteu una vida digna de l'evangeli de Crist".