"Recorda't dels manaments i no seràs rancorós amb
els altres", és una de les sentències
de Jesús fill de Sira, que hem escoltat en la primera lectura. El tema de la rancúnia
apareix diverses vegades en el text, així com irritar-se amb l'altre. També menciona
realitats interiors indomables, com venjar-se o perdonar els altres. Però més
que fer de psicòleg, Ben Sira tracta aquestes intensíssimes pulsions interiors com
a creient, posant-nos entre l'espasa i la paret: ¿com ens atrevim a suplicar la
compassió divina mentre som implacables amb els qui ens envolten? Això no
encaixa en la Llei divina i els seus manaments ens recorden que això és
incompatible.
L'evangeli segueix la mateixa
línia de la primera lectura, quan Pere, convençut que les coses tenen un límit,
demana quin és el límit de perdonar a qui ens fa mal. La resposta de Jesús la
sabem: sempre. Però també sabem que una cosa és dir, i l'altra fer. Per això,
Jesús explica la paràbola del rei que demana comptes als seus súbdits: un
retrat paradigmàtic de la nostra realitat creient, on nosaltres tipifiquem el
tarannà del servent malvat, que sabent-nos perdonats per Déu, som incapaços de
perdonar els altres.
De fet, toquem un tema molt
delicat, que té com a comú denominador el nostre ego que se sent ultratjat: la
irritació, la rancúnia, la venjança, perdonar els altres, són sentiments molts
intensos que costaran d'apaivagar en la mesura de la inflor del nostre ego. Com
més inflat el tinguem, més ens costarà remetre aquests sentiments tan
destructius; com menys inflat el tinguem, més fàcilment els podrem dominar. Així
de clar.
Si sortim del nostre ego que
es contempla com a centre de tot, i projectem la nostra existència al voltant
de Déu, tenim un primer pas fonamental realitzat: "Pensa en l'Aliança de l'Altíssim i no tindràs en compte l'ofensa rebuda",
deia Ben Sira, convidant a aquest exercici de posar-nos en segon lloc i a posar
l'Altíssim en el primer. L'evangeli ens ho mostra amb claredat en la paràbola,
on la presència del rei, que representa Déu, posa al mateix nivell a tots els
súbdits, sense distincions d'egos.
També ens hi ajuda sant Pau
en la segona lectura quan diu: "cap
de nosaltres no viu ni mor per a ell
mateix", és a dir, l'existència no gira al voltant nostre, sinó
a l'inrevés: nosaltres girem al voltant de l'existència. A més, com a creients,
vivim i morim per al Senyor Jesucrist. Ell ens acompanya en tot moment il·luminant
la nostra vida i desinflant egos.
Que
les rancúnies, la irritació, les venjances, la dificultat a perdonar ens pessiguin
el cor és ben humà, però si el dominen, significa que tenim l'ego massa inflat.
Ens cal desinflar-lo amb la pregària i amb la humilitat que sempre ens aporta
creure en Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada