"Jacob va ser pare de Josep, l'espòs de
Maria, de la qual nasqué Jesús." Aquesta referència de l'evangeli
s'assembla a les que fem servir nosaltres en un entorn semirural o rural per
explicar d'on és algú: "és el petit de can tal", "és la pubilla
de can qual". L'evangeli ens explica d'on prové Jesús: els pares són Josep
i Maria i l'avi patern es deia Jacob, un nom que sovint ens passa desapercebut. El relat segueix
associant Maria i Josep explicant-nos les vicissituds del seu nuviatge: Maria
estava promesa amb Josep quan ella concep per obra de l'Esperit Sant; l'àngel
li diu a Josep que no tingui por de prendre Maria per esposa: i així ho fa. No podem parlar aquí de Maria com a Dolorosa, però sí com a Patidora pel tràngol que Josep desfés un acord matrimonial que la deixaria assenyalada. La Maria com a Dolorosa que nosaltres avui venerem a Besalú coincidint amb la solemnitat de sant Josep és la que apareix al peu de la creu. En canvi, qui no hi apareix és Josep. La tradició cristiana dels orígens explica que Maria havia quedat viuda: un altre dolor. A la creu s'hi sumarà el dolor de la pèrdua del seu fill únic.
Els patiments i dolors de Maria no deixen de formar part de les vicissituds que poden acompanyar la vida d'una parella: estires i arronses en el nuviatge, la mort de la parella, la mort d'un fill. No són dolors exclusivament femenins, són també masculins. Però en Maria el dolor per la mort del seu fill porta el valor afegit que es tracta d'algú més que el seu fill engendrat: és tracta d'un fill concebut per obra especial de Déu, d'un infant, adolescent, jove i adult que mostraria a Maria els seu tarannà amarat de divinitat. El desconsol pel seu fill seria també un desconcert absolut al comprovar un final tan injust i imprevisible per una mare. Al dolor humà s'hi afegeix un dolor moral i un dolor religiós.
Però també hi veiem un dolor afegit: la mort del seu fill únic significaria que la seva descendència quedaria aturada. No podria bressolar ni gaudir de nets i netes. No seria àvia. El seu llinatge humà quedava escapçat. Però gràcies a la resurrecció del seu fill, assolia un llinatge espiritual. Si en la primera lectura escoltàvem que Abraham esdevingué, per la seva fe, "pare d'una multitud de pobles", Maria, com Abraham, que esperà contra tota esperança i que cregué tan fermament, esdevingué "Mare d'una multitud de pobles", mare de tots nosaltres.
Maria és mare nostra, però no per descendència humana, sinó per descendència espiritual, i la veneració dels seus dolors en els darrers dies de Quaresma ens preparen per celebrar amb més intensitat els dolors de la passió i mort del seu fill. Seran uns dolors conscients i assumits que esdevindran redemptors i salvadors per a tots nosaltres gràcies a la seva resurrecció. Ho celebrarem plens de joia en la Vetlla Pasqual i el dia de Pasqua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada