Injustícia! Injustícia és el qualificatiu
adequat per resumir els esdeveniments. Resseguint el procés des del principi, hi
constatem un setge progressiu, calculat, estrenyent els cercles de manera implacable,
i arribant a un desenllaç dolorós i desconcertant,
però tanmateix previsible. Però un es pregunta: d'on prové aquesta exagerada virulència?
D'on brolla aquesta sofisticada agressivitat? Quina raó de fons motiva aquesta
conxorxa inaudita de poder públics?
Una resposta la trobem en els col·lectius grans (com els estats moderns i les religions) que es fonamenten i s'estructuren a partir d'idearis, i que reaccionen de manera implacable contra els qui gosin qüestionar aquest ideari que cohesiona el gran col·lectiu que el professa. Ho apreciem doblement en el judici de Jesús de Natzaret: primer amb les autoritats jueves, que veient Jesús com un pertorbador carismàtic i amb personalitat, no dubten a fer el que calgui per eliminar-lo del panorama socioreligiós. També ho apreciem en l'imperi romà dominador, que eliminava sense cap escrúpol i amb la llei a la mà qualsevol que s'atrevís a pertorbar la pax romana, una pau imposada. Per actualitzar-ho: és com si un estat europeu i la Unió Europea es posessin d'acord per silenciar un poble i els seus líders amb la llei a la mà.
Una altra resposta la veiem en el que anomenem la teoria del boc expiatori. Davant un conflicte de qualsevol mena, tendim a buscar la figura del boc expiatori que es carregui les culpes; i com més rellevant sigui el conflicte, més gros o més nombrosos han de ser els bocs expiatoris. Ho apreciem de nou en el relat de la passió que hem proclamat: Jesús detingut injustament, acusat falsament de rebel i d'agitador de masses, jutjat injustament, i condemnat injustament a morir crucificat: "convé que un sol home mori pel poble", diran les autoritats jueves en la passió segons sant Joan. Quantes injustícies no fem els humans buscant el qui pagui els plats trencats en lloc de tractar el perquè de la trencadissa!
Però Jesús respon a tot plegat amb una resistència no violenta, sense cedir en les seves conviccions i assumint fins al darrer alè les seves conseqüències. Jesús acabà morint, perdé la batalla però guanyà la guerra. La veritat s'imposà a la mentida, la justícia s'imposà a la injustícia.
Segurament no tenim la fe, ni la convicció, ni la personalitat de Jesús per enfrontar-nos a les contrarietats utilitzant la resistència pacífica. Però ens hi podem entrenar, de manera personal i col·lectiva. Els misteris de la passió, mort i resurrecció de Jesús que viurem aquesta Setmana Santa ens hi poden ajudar.
Una resposta la trobem en els col·lectius grans (com els estats moderns i les religions) que es fonamenten i s'estructuren a partir d'idearis, i que reaccionen de manera implacable contra els qui gosin qüestionar aquest ideari que cohesiona el gran col·lectiu que el professa. Ho apreciem doblement en el judici de Jesús de Natzaret: primer amb les autoritats jueves, que veient Jesús com un pertorbador carismàtic i amb personalitat, no dubten a fer el que calgui per eliminar-lo del panorama socioreligiós. També ho apreciem en l'imperi romà dominador, que eliminava sense cap escrúpol i amb la llei a la mà qualsevol que s'atrevís a pertorbar la pax romana, una pau imposada. Per actualitzar-ho: és com si un estat europeu i la Unió Europea es posessin d'acord per silenciar un poble i els seus líders amb la llei a la mà.
Una altra resposta la veiem en el que anomenem la teoria del boc expiatori. Davant un conflicte de qualsevol mena, tendim a buscar la figura del boc expiatori que es carregui les culpes; i com més rellevant sigui el conflicte, més gros o més nombrosos han de ser els bocs expiatoris. Ho apreciem de nou en el relat de la passió que hem proclamat: Jesús detingut injustament, acusat falsament de rebel i d'agitador de masses, jutjat injustament, i condemnat injustament a morir crucificat: "convé que un sol home mori pel poble", diran les autoritats jueves en la passió segons sant Joan. Quantes injustícies no fem els humans buscant el qui pagui els plats trencats en lloc de tractar el perquè de la trencadissa!
Però Jesús respon a tot plegat amb una resistència no violenta, sense cedir en les seves conviccions i assumint fins al darrer alè les seves conseqüències. Jesús acabà morint, perdé la batalla però guanyà la guerra. La veritat s'imposà a la mentida, la justícia s'imposà a la injustícia.
Segurament no tenim la fe, ni la convicció, ni la personalitat de Jesús per enfrontar-nos a les contrarietats utilitzant la resistència pacífica. Però ens hi podem entrenar, de manera personal i col·lectiva. Els misteris de la passió, mort i resurrecció de Jesús que viurem aquesta Setmana Santa ens hi poden ajudar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada