"Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la
germana de la seva mare, Maria la dona de Cleofàs i Maria Magdalena". Això és el que indicava austerament l'evangeli de Joan.
Els altres evangelis també citen aquests noms (amb alguna variació), però afegeixen que hi
havia més dones del grup amb elles, i que totes contemplaven la creu a
distància. L'evangeli de Joan redueix la quantitat de dones, però especifica
que eren "vora la creu de Jesús".
Amb aquest detall l'evangelista vol subratllar la proximitat d'aquelles dones amb
la persona física de Jesús i també amb els fets que s'esdevenen. Aquest és el
testimoniatge silenciós però tanmateix ben eloqüent que elles ens donen.
De fet, "vora la creu" només apareixen
aquestes 4 dones i l'apòstol Joan. Els altres apòstols s'han fet escàpols. Poc després
els trobarem amagats i reunits compartint la por i el desconcert, justament on
el Ressuscitat se'ls farà present i els donarà força per ser testimonis seus i
morir per ell. Però en l'escena de la creu brillen per la seva absència i el
seu testimoniatge és nul, llevat de Joan. En canvi, les dones, són "vora la creu". També seran vora el
sepulcre i seran les primeres a descobrir el Ressuscitat. La tradició cristiana
capta molt bé aquesta presència femenina acompanyant Jesús en la seva passió,
mort, sepultura i resurrecció. D'aquí que en les estacions del Via Crucis les
dones són les més presents al costat de Jesús en el seu camí a la creu. En la
quarta estació Jesús es troba amb la seva mare. En la sisena la Verònica eixuga
el rostre de Jesús. En la vuitena estació Jesús es troba amb les dones. La
contrapartida masculina només resta en la cinquena estació on el Cireneu porta
la creu de Jesús.
Entre aquest col·lectiu
femení destaca la mare de Jesús, Maria. Sota la figura devocional de la
Dolorosa, ella encarna el dolor matern per la mort del seu fill únic, un dolor amb
el valor afegit que es tracta d'algú més d'un fill engendrat: és tracta d'un
fill concebut per intervenció especial de Déu. El desconsol pel seu fill seria un
desconcert absolut al comprovar un final tan injust i imprevisible. Al dolor
humà de mare s'hi afegeix un dolor moral i un dolor religiós.
Maria, és al lloc on ha
d'estar, al costat del fill que sofreix, com fan tantes mares. Pensem en aquelles
que cada cap de setmana es desplacen als centres penitenciaris per visitar els
seus fills i donar-los ànim. La imatge de la Dolorosa, immortalitzada amb
l'escultura "la Pietà" de Miquelangelo, presentada tradicionalment
amb un cor travessat per espases, expressa un dolor que poc després serà
reconvertit, serà transformat de manera imprevisible i sobtada: el veurà
ressuscitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada