Creure o no creure en Jesucrist: aquesta és la qüestió (Diumenge 4 Quaresma)

"Ser o no ser; aquesta és la qüestió", és una frase coneguda pronunciada pel príncep Hamlet en l'obra teatral del mateix nom escrita per Shakespeare. La frase, convenientment adaptada, ens serveix per resumir l'evangeli d'avui: "creure o no creure en Jesucrist; aquesta és la qüestió". L'evangeli de sant Joan ens planteja aquest dilema repetint 3 vegades la frase "els qui creuen en ell", i que contraposa a la frase "els qui no creuen", que surt una vegada.

Deixem de banda quelcom que ha fet grinyolar les nostres oïdes creients mencionant el verb "condemnar". Si comparem la versió catalana amb la castellana del full dominical veurem que hi ha diferències i que van a favor del castellà, més fidel a l'original grec. Però no deixem que aquest punt de la condemnació ens faci perdre la línia del relat que, com dèiem, ens planteja el dilema imminent de creure en Jesucrist de manera clara i decidida, assumint-lo com a fill de Déu que ens porta la salvació, és a dir, que ens guia per camins de vida eterna, fent-nos-la assaborir ara i aquí a petits tasts.

Però, si ens preguntem: «I els qui no volen creure en ell?». «Ells s'ho perden», ve a respondre'ns el text sense contemplacions, però no per refusar res ni ningú, sinó per emfatitzar que no es pot posar un ciri a Déu i un altre al dimoni, que no es pot anar fent la viu-viu respecte a Jesucrist; o si ho fem, que la contundència de l'evangeli ens motivi a fer una passa endavant en la nostra fe; però no per temor, sinó per la convicció que només ell respon als nostres anhels de veritat i de plena llum. No podem instal·lar-nos permanentment en el dubte, cal optar de manera decidida: aquest és el missatge de l'evangeli d'avui, adreçat originàriament a creients per estimular-nos a prendre'ns seriosament la fe i a testimoniar-la amb les obres. Per adreçar-se als qui no creuen, cal utilitzar un altre discurs, menys dualista i més integrador. L'evangeli d'avui va per a nosaltres, no per als qui no creuen. No ens despistem ni fugim d'estudi.

Per això en aquest quart diumenge de Quaresma ens podem motivar a prendre'ns encara més seriosament la fe que tenim en Déu i en Jesucrist. Cadascú ha de trobar la millor manera, n'hi ha diverses, però sempre conscients com deia sant Pau en la segona lectura que és per gràcia que Déu ens ha salvat. Tot és un do seu! Tots som obra seva. Nosaltres només hem de respondre seriosament a aquesta gràcia, a aquest do.

Comença ja el compte enrere de la Quaresma, la Pasqua s'apropa. No badem. Per això la pregària inicial de la missa deia: "feu que el poble cristià s'afanyi amb deler i amb una fe ben animosa a celebrar les festes de Pasqua que s'acosten".