UN POBRE FRARE QUE PREGA

Dimecres, 23 de setembre de 2015

Sant Pius de Pietrelcina, prevere

Esd 9, 5-9/Tb 13/Lc 9, 1-6

Que n’és de bo trobar sentit a les coses que fem cada dia! Recordo encara ara el dia en què em van acomiadar de la feina. Una de les coses que em demanava era què havia de fer a partir del primer dia sense anar a treballar. Si tenia sentit o no, per exemple, llevar-me d’hora com acostumava ara que el dia no tenia la fita d’anar a treballar, ara que no havia de fitxar per entrar, ara que ningú no m’anava a cridar l’atenció si arribava tard.

A vegades cal experimentar la limitació per adonar-se que alguns límits i barreres ens han estat imposats, ens vénen de fora i són aquests els que realment ens limiten, ens cosifiquen o ens deshumanitzen. Com quan hom tria llevar-se d’hora senzillament perquè és bonic començar el dia amb calma, sense presses i no perquè toca anar a la feina i no puc arribar tard. Com quan hom perd el metro i experimenta que pot arribar a destí senzillament tot donant un passeig descobrint els carrers de la ciutat que mai no havia vist viatjant sota terra. Com quan hom perd la feina o cau malalt i descobreix a canvi la família i els amics com un tresor de tendresa en la necessitat.

Jesús sembla demanar un impossible: predicar el Regne de Déu i curar... però sense recursos, sense llasts, sense el sobrepès dels recursos enlluernadors, dels programes, de les estadístiques, de les convencions... només escoltant aquesta veu que ens convida a fer el mateix que Ell fa: anunciar la Bona Nova i guarir tothom. Jesús demana als seus més íntims experimentar la missió des de la pobresa de recursos, des de la limitació, amb la sola confiança en aquella paraula que els convida a sortir d’ells mateixos i donar-se. Què n’és de bo saber-se un mateix convidat a experimentar el mateix que aquells Dotze i de la mateixa manera: des de la confiança en Aquell que ens envia!

No sóc més que un pobre frare que intenta pregar! Deia sant Pius de Pietrelcina, el sant caputxí que avui celebrem, als periodistes d’arreu del món que arribaven a San Giovanni Rotondo cercant el miracle o el fet sobrenatural. Saber-se senzillament un home, una dona, que intenten pregar, sense més pretensions, sense més càrregues... volent descobrir només qui és Déu, com és Ell, com de gran és el Seu amor per nosaltres... per descobrir aleshores, com sant Pius, que tenim una missió, que la nostra vida té una fita que no podem eludir: estimar Déu i estimar el proïsme. Dóna’ns, Senyor, fermesa i perseverança per complir la missió que ens has encomanat!