“Senyor, quina creu!” és una exclamació popular i espontània
que utilitzem sovint. La diem quan hem
de suportar persones i situacions que ens carreguen, que ens desplauen o que ens
incomoden. Quan diem “Senyor, quina creu!”, a més d’invocar de forma
natural el nom de Déu, assumim que no podem canviar aquesta realitat o aquesta persona,
i que ens cal suportar-ho amb paciència.
Adonem-nos que no es tracta de cap expressió irrespectuosa,
ans al contrari, “Senyor, quina creu!” expressa de manera simple el sentit de “carregar-se
la creu” que Jesús menciona en l’evangeli.
Si compartíssim que significa per a cadascú de nosaltres aquest
“carregar-se la creu” per seguir Jesús, sortiria de tot: malalties i limitacions
de tota mena pròpies o dels més estimats, pecats i males accions que arrosseguem dins la consciència
i que no confessem, frustracions, inseguretats, conflictes familiars, problemes
laborals, crisis econòmiques, la mort d’algú estimat, i un llarguíssim etcètera
que reflectiria les dificultats de tota mena que tenim per seguir Jesucrist.
Doncs tot aquest llast que ens limita, que ens afeixuga i que
ens fa sofrir, més que rebutjar-lo, l’hem d’incorporar en el nostre seguiment.
Jesús ens vol conscients de les nostres limitacions i de les nostres situacions,
que ben sovint ens demanen de negar-nos a nosaltres mateixos en bé dels altres –un altre
requisit per ser deixeble seu-. Jesús no cerca super-herois amb poders invencibles. Jesús
convida els vençuts, els febles, els limitats, els humils, els qui callen i sofreixen per amor als
altres.
Perquè si cerquem la pròpia complaença, si anem davant
de tothom obligant els altres a seguir-nos, és quan ens perdem. Però si cerquem
la complaença comuna, si anem fraternalment aplegats darrera Jesús, és quan
ens salvem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada