Avui i ahir s’ha cantat en les esglésies barcelonines els
goigs a la Mare de Déu de la Mercè. També els tenim en el nostre cançoner, però
les limitacions musicals de qui us parla impossibiliten que els cantem. Cert que
alguna estrofa grinyola a la nostra mentalitat contemporània, però tot plegat,
lletra i música, irradia tradició, quelcom que amb el pas dels anys aprenem a
valorar.
El més destacat, com sempre succeeix en els goigs, és la tornada que proclama: “Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat”. La mare de Déu de la Mercè és anomenada amb el bell títol de “Princesa” , i recordant la seva invocació per allunyar una plaga que envaí la ciutat l’any 1637 se li continua demanant: “protegiu vostra ciutat”.
Però deixarem de banda el títol de “Princesa de Barcelona” per evitar associacions amb el més alt càrrec del consistori barceloní, i ens traslladarem a principis del segle XIII, quan aquesta devoció a Maria com a mare de les mercès i de les misericòrdies, naixia a Barcelona.
Les devocions marianes estan acompanyades d’algun tipus d’aparició com és també el cas de la marededéu de la Mercè. La tradició explica que s’aparegué a un grup de barcelonins demanant-los que atenguessin els captius cristians de la moreria que eren nombrosos en aquells temps. D’aquí nasqué l’orde religiós dels mercedaris, fundat en la catedral romànica de Barcelona el 10 d’agost de 1218 per Pere Nolasc i un grup de barcelonins, amb el suport del rei Jaume I i el vist i plau del arquebisbe Berenguer de Palou. La seva tasca fou ben definida: la redempció dels captius cristians.
Amb el pas dels segles la marededéu de la Mercè ha esdevingut patrona de la nostra ciutat (amb santa Eulàlia) i també patrona dels empresonats. Els frares mercedaris avui han hagut de dividir-se, celebrant alhora la patrona de Barcelona i seguir atenent les seves tasques pastorals en els recintes penitenciaris de la ciutat: la presó d’homes de la Model i la presó de dones de Wad-Ras.
Més enllà de polèmiques de com encaixar el patronatge de la marededéu de la Mercè en les noves sensibilitats de la ciutat, els barcelonins gaudim d’una tradició mariana que prové del segle XIII i que gràcies als frares mercedaris s’ha difós arreu del món amb un missatge de misericòrdia vers els més desemparats i i els més arraconats de la societat. Es tracta d’una tradició viva que els barcelonins creients continuarem celebrant amb devoció i convicció.
El més destacat, com sempre succeeix en els goigs, és la tornada que proclama: “Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat”. La mare de Déu de la Mercè és anomenada amb el bell títol de “Princesa” , i recordant la seva invocació per allunyar una plaga que envaí la ciutat l’any 1637 se li continua demanant: “protegiu vostra ciutat”.
Però deixarem de banda el títol de “Princesa de Barcelona” per evitar associacions amb el més alt càrrec del consistori barceloní, i ens traslladarem a principis del segle XIII, quan aquesta devoció a Maria com a mare de les mercès i de les misericòrdies, naixia a Barcelona.
Les devocions marianes estan acompanyades d’algun tipus d’aparició com és també el cas de la marededéu de la Mercè. La tradició explica que s’aparegué a un grup de barcelonins demanant-los que atenguessin els captius cristians de la moreria que eren nombrosos en aquells temps. D’aquí nasqué l’orde religiós dels mercedaris, fundat en la catedral romànica de Barcelona el 10 d’agost de 1218 per Pere Nolasc i un grup de barcelonins, amb el suport del rei Jaume I i el vist i plau del arquebisbe Berenguer de Palou. La seva tasca fou ben definida: la redempció dels captius cristians.
Amb el pas dels segles la marededéu de la Mercè ha esdevingut patrona de la nostra ciutat (amb santa Eulàlia) i també patrona dels empresonats. Els frares mercedaris avui han hagut de dividir-se, celebrant alhora la patrona de Barcelona i seguir atenent les seves tasques pastorals en els recintes penitenciaris de la ciutat: la presó d’homes de la Model i la presó de dones de Wad-Ras.
Més enllà de polèmiques de com encaixar el patronatge de la marededéu de la Mercè en les noves sensibilitats de la ciutat, els barcelonins gaudim d’una tradició mariana que prové del segle XIII i que gràcies als frares mercedaris s’ha difós arreu del món amb un missatge de misericòrdia vers els més desemparats i i els més arraconats de la societat. Es tracta d’una tradició viva que els barcelonins creients continuarem celebrant amb devoció i convicció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada