Aquests dies, qui
més qui menys, tothom està refredat. L’altre dia també jo no em vaig sentir
massa bé i vaig demanar a la farmàcia que em donés alguna cosa. En llegir el
prospecte, molt semblant a d’altres de la seva mena, hi havia escrit, entre
altres coses: “Aquest medicament
produeix somnolència, es desaconsella conduir cotxes o maquinària perillosa.
També produeix insomni”. O sigui, que t’adorm i no et deixa dormir a l’hora. I,
certament, havia de fer un esforç per no dormir-me durant el dia i no em deixava
acabar de conciliar el son durant la nit. Produïa un estat d’ensopiment que no
em deixava estar ni despert ni adormit.
Amb tot, no és un
estat massa diferent del que normalment vivim, només l’accentua. En lloc de
parlar d’aquest medicament, podríem parlar de la nostra manera de viure: tendim
a viure mig aletargats. Com si prenguéssim Frenadol.
Ni quan estem desperts ho estem del tot, tenim el cap en un altre lloc. Ni quan
dormim ens deixem anar de les nostres cabòries. No som allí on estan els nostres
peus, sinó que estem com enfonsats en nosaltres mateixos. Entre nosaltres i la
realitat hi ha una espessa capa de preocupacions.
La Universitat de
Barcelona ha posat en circulació una frase que es pot llegir pels carrers i que
diu: “No et preocupis pel futur, ocupa-te’n!”. És una bona recomanació per al
futur i per a qualsevol altra cosa. La millor manera de desfer preocupacions és
passar de la preocupació a l’ocupació. No quedar-se tancat en el
neguit, sinó passar a l’acció.
Diu el llibre del
Siràcida: “Si tu vols, guardaràs els manaments. Ets tu qui has de decidir si et
mantindràs fidel. Tens al davant foc i aigua... vida i mort: pren el que
vulguis”.
Jesús mateix vol
que passem (“immediatament”) de la preocupació a l’ocupació: “Ni que et trobis
ja a l’altar a punt de presentar l’ofrena, si allà et recordes que el teu germà
té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena i vés primer a fer
les paus amb ell”. Si això diu sobre allò que fem, igualment ho fa d’allò que
diem: “Digueu sí quan és sí; no, quan és no. Tot allò que dieu de més ve del
Maligne”. I també amb la mateixa contundència diu de tallar tot mal pensament:
“Tothom qui mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès
adulteri”. Ara, aquí, no cal esperar més, és el moment d’actuar, de tallar, de
ser coherent. No tenim cap altre espai que aquest, ni cap altre temps que
l’ara.
Però això no és
possible, sinó com diu el Salm: “Feliços els homes que guarden el pacte i
busquen el Senyor amb tot el cor”. Només podem guardar el pacte si cerquem el
Senyor amb tot el cor, o com diu més endavant: “Feu aquesta gràcia al vostre
servent: que visqui pensant en la paraula que heu donat.” Només podré seguir
els seus camins si tinc present la seva paraula en el meu cor.
O com diu l’oració
d’entrada a la missa: “Oh Déu, Vós prometéreu d’habitar en els nets i humils de
cor”. És la seva presència en nosaltres el que ens fa possible no quedar-nos
tancats en preocupacions i passar a ocupar-nos en aquest pla que Déu ja tenia
decidit abans de tots els temps i que s’ha revelat en Jesús.
Vivim aletargats, massa
preocupats, poc esperançats. Ens cal descarregar preocupacions i fer-ne
ocupacions. Petites si voleu, però reals. La nostra fe és d’una obertura
infinita, però d’una humil i quotidiana concreció en l’ara i aquí. Només amb
l’Infinit en el cor podem decidir ara i aquí. Només ara i aquí podem obrir el
nostre cor a l’Infinit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada