FLAIXOS, NEONS I LLUMS VERITABLES

BODY ART (Bruce Nauman)

Diumenge V, 9 de febrer de 2014

Is 58, 7-10/Sl 111/1 Co 2, 1-5/Mt 5, 13-16

Un dels grans avenços de la humanitat fou el dia en què l’ésser humà va vèncer la foscor a través del foc. El domini del foc va permetre que l’home cavernari fos capaç de superar el viure subjecte al dictat del sol. Amb un senzill foc de camp no sols va canviar el tipus d’alimentació (passant dels àpats crus als àpats cuinats), sinó també van néixer les històries al voltant del foc, la vida íntima, familiar a redós dels contes, les llegendes, els mites... va néixer la cultura.

Es podria dir també que la segona gran revolució va ser quan del foc es va passar a la llum elèctrica. La vida a ciutats, pobles i viles va fer un tomb. La nit ja no era un problema ni per treballar, ni per divertir-se, ni per estar amb família. A més ara també de nit es podia fer vida fora de casa, es podia voltar i passejar. Avui seria del tot impensable una ciutat a les fosques. De fet seria caòtic avui que una ciutat es quedés hores a les fosques, perquè l’electricitat no ha quedat només limitada a l’enllumenat.

Però jo diria que aquests avenços, que ho són indubtablement, han entrat tant en la nostra manera de viure que han configurat també la nostra manera de ser. M’explico. Podríem dir que avui hi ha vides que són com el flaixos d’una càmera: espontanis, intensos, fulgurants fins a encegar... però en acabar torna la foscor. Són, per exemple, les vides de portada de revista, de primera pàgina d’algun diari més o menys sensacionalista, però vides condemnades a desaparèixer de l’espai públic de forma quasi directament proporcional a la seva aparició en escena. Potser ens atreuen en un moment donat... però a poc temps que passi les hem oblidat perquè una altra vida igual de fulgurant ens crida l’atenció.

Hi ha vides que són com els llums de neó. Algunes són fredes, distants en el clima que creen al seu voltant. Provoquen reaccions contrastades. O ens atreuen o les rebutgem. No ens deixen indiferents. Altres són càlides, potser sensuals, poden provocar en nosaltres certa atracció, fins al punt de cercar aquest clima perquè en certs moments ens reconforta. Algunes són de diferents colors i intensitats, com els neons d’una discoteca i, per tant, tant atractives com  enlluernadores. Són sovint, les vides dels famosos i famoses del futbol, del cinema, de l’economia, de la política... o la de l’amic o el veí que fa o té el que nosaltres no podem fer o tenir. Parlem de l’atracció o rebuig que ens provoquen, de la manera en què sovint ens emmirallem... podríem fer un pas més i reflexionar si, de tant emmirallar-nos, no hi ha també quelcom de flaix o de neó a les nostres vides, fent-ne unes vides d’aparença o de mediocritat, subjectes a la moda i al què diran, en lloc de ser unes vides autèntiques tot i que quotidianes.

Com sigui, cap de nosaltres està cridat a ser flaix o neó, sinó llum autèntica. De fet JA HO SOM: Vosaltres sou la llum del món. Una llum com la de la lluna potser, humil i sense grans pretensions perquè no és una llum pròpia, sinó reflectida, ja que en clau cristiana la nostra llum no pot ser una altra que la de Crist. Però la llum de la lluna en una nit sense núvols és evocadora, nítida i clara, perquè reflecteix la llum del sol que és forta i potent. La llum que nosaltres som i estem cridats a ser cada cop amb més força és aquesta llum humil que reflecteix el Crist per mitjà d’aquelles obres que més s’adiuen a la manera de fer de Jesús i que tant Isaïes com sant Pau evoquen: és la vida que no és gasiva sinó oferta; que no és egoista ni tancada, sinó solidària i oberta. Una manera de fer que és llum i que, primer de tot, ens treu de les nostres pròpies foscors per convertir-nos en torxes enceses, en foc i en caliu: Si no intentes de fer caure els altres, ni els assenyales amb el dit pronunciant un malefici, si dónes el teu pa als qui passen gana i satisfàs la fam dels indigents, s’omplirà de llum la teva foscor, i el teu capvespre serà clar com el migdia.

Preguem que aquesta Eucaristia ens uneixi més per a ser un fogar de llum en el nostre món.