D'INTRIGUES CORTESANES

Dimarts, 25 de febrer de 2014

Jm 4, 1-10/Sl 54/Mc 9, 30-37

El cardenal entra a l’Església de Roma, germans, no a una cort. Evitem tots i ajudem-nos els uns als altres a evitar hàbits i comportaments cortesans: intrigues, xerrameques, capelletes, favoritismes, preferències. Que el nostre llenguatge sigui el de l’Evangeli: “Sí, sí; no, no”; que les nostres actituds siguin les de les Benaurances, i el nostre camí el de la santedat. Aquestes paraules foren pronunciades diumenge passat pel papa Francesc en l’Eucaristia concelebrada a Roma amb els nous cardenals nomenats.

A mi em van arribar a través d’un vídeo que un amic va penjar al Facebook a través de la pàgina web del Corriere della Sera. Estic segur que tothom que les ha pogudes escoltar o llegir (l’homilia la podeu trobar sencera al portal informatiu ZENIT), haurà pensat que ja era hora que un papa fes un discurs d’aquesta mena, i potser tindrà raó. I això és pel fet que la majoria de nosaltres tenim el xip posat en què l’Església és la jerarquia i, per tant, una tirada d’orelles com aquesta no està gens malament.

Però un arriba al dia d’avui, agafa les lectures que la litúrgia ens proposa per al nostre aliment i meditació comunitària, i surt una mica escuat de tot plegat. L’Apòstol Jaume desemmascara (ara que som a una setmana del Carnestoltes que tant ens recorda la nostra tendència a la disfressa) la nostra realitat més pregona i ens fa un petit tractat sobre les passions humanes. També en això el nostre llenguatge modern ens distorsiona la possibilitat d’entendre una mica el text, perquè nosaltres fem servir quasi exclusivament el mot “passió” per dues coses: l’amor eròtic o l’esport. Així parlem d’un amor apassionat o de la passió pel futbol, quedant reduït quasi tot en aquests camps. Sant Jaume fa servir el mot “passió” o “desig” per referir-se, en canvi, a tota una gamma de pulsions humanes que inclouen diferents camps: el desig de plaers de tot tipus, l’enveja, les lluites i baralles, l’afany de posseir... i aquí hi som tots retratats, d’una forma o una altra. Perquè les intrigues, les xerrameques, les capelletes, els favoritismes, les preferències no són només un divertimento de cardenals, són un retrat de les nostres passions, dels desigs que es coven en el fons del nostre cor. Ningú no ens escapem del seu ús provocant discòrdies arreu i provocant-nos els uns als altres. L’Apòstol encerta de ple el seu diagnòstic: és una qüestió d’amor, concretament d’allò que ens enamora. I la seva sentència és clara: No sabeu que enamorar-vos de coses mundanes és renyir amb Déu? La solució que ens proposa és la humilitat, que no vol dir posar-hi sorra al que som i fem, amagant-ho, sinó reconeixent-ho i acostant-nos a Déu amb la promesa que Ell se’ns acostarà i ens guarirà.

Curiosament, i parlant de passions, aquesta és la instrucció que Jesús dóna al seus deixebles (i ja és curiós aquest terme, “instrucció”, aplicat al que Jesús diu): El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies. Passem de les passions nostres a la seva Passió. Els deixebles, com potser nosaltres, no ho entenen. A la por a preguntar afegiran la insensatesa de discutir qui serà el més important. I m’atreviria a dir que la Passió del Senyor no és el patiment ni la mort cruenta en si, sinó que és tot un programa de vida que comença amb l’abaixament de l’Encarnació, una vida que s’ha gastat, que s’ha donat pels altres. La conseqüència d’aquest programa de vida no podia ser altra que una vida donada i gastada del tot, morint per cadascú de nosaltres. Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots... i Jesús ho subratllarà la nit del Dijous Sant amb el rentament de peus i morint com un malfactor. D’aquesta manera el noi posat enmig nostre i abraçat per Jesús esdevé el símbol de l’única cosa en què les nostres passions particulars han de convertir-se: en un estar perdudament enamorats de Déu i el proïsme, l’única manera en què les intrigues esdevindran plans de grup; les xerrameques, diàleg; les capelletes, una llar; el favoritisme, la preferència per l’altre; les preferències interessades, el donar-se desinteressadament.