ESTADÍSTIQUES

Dimecres, 5 de febrer de 2014

Santa Àgata, verge i màrtir

2 Sa 24, 2.9-17/Sl 3/Mc 6, 1-6

Som gent d’estadístiques. Ens agrada mesurar-ho i classificar-ho tot al nostre voltant: quants votaran tal cosa en les properes eleccions; quina mitjana de temperatura va fer l’hivern passat en comparació amb l’actual; quants accidents de carretera hem tingut aquest passat mes de gener en comparació al desembre passat... Dóna igual si ens interessen massa o no, aquests tipus d’estadístiques, perquè ens les serveixen a dojo sí o sí en diaris i telenotícies... Però no només ho mesurem i ho classifiquem tot de portes enfora; som uns veritables especialistes en estadístiques, tant, que també en portem d’internes. Són una mica el nostre cens particular: quant tinc (posem el que vulguem: diners, cotxes, simpatia, valor, audàcia...); quan mesuro (en alçada, en volum, en èxits...); quant necessito (per arribar a fi de mes, per comprar això o allò altre...), quant em manca (per semblar-me a... per tenir tant com....). Una llarga i refinada estadística per comparar-nos i mesurar-nos amb el company, amb l’amic, amb el rival (sobretot amb el rival!!!!) per treure’n la mitjana de tot plegat a veure si ens mirem al mirall i traiem ni que sigui un aprovat.

Jo diria que els dos texts d’avui ens posen, cadascú en el seu estil, a la seva manera, en guàrdia davant les nostres estadístiques; perquè, ja ho sabem, el problema amb les estadístiques és que poden ser manipulables, poc objectives, sobretot les nostres internes.

David vol fer un cens. El rei que, com ja havia augurat Samuel anys enrere (1 Sa 8, 11-18) en parlar del que farien els reis futurs, ja començava a veure la seva població com a simples efectius militars, vol fer un cens. I això que David ja ho devia saber que la cosa no estava ben pensada, perquè ja se li havia dit a Moisès (Ex 30, 12): Quan facis el cens general dels israelites, cada empadronat pagarà al Senyor un rescat per la seva vida; així no els caurà al damunt cap flagell en ocasió de l'empadronament. Res de res, a comptar... I el càstig, tot i que és dur, vol remarcar l’estupidesa del monarca (i la nostra) de pensar que allò que comptem ja el tenim al sac. A part, en el cas de David, de ser un pecat greu de desconfiança davant aquell Déu que li havia promès que no li mancaria res ni a ell ni a la seva dinastia.

Jesús vol fer miracles. Tant que, com de passada, el text ens recorda que, malgrat tot, només va imposar les mans a uns quants malalts, que es van posar bé. Jesús xoca amb les estadístiques dels seus veïns. No hi ha res a fer... perquè els veïns ja l’han apamat... a ell i a la seva família. El fill del fuster (i això és el més bonic que segurament pensaven d’Ell i de sa mare en la petita Natzaret)... Vés que ha de fer, el fill del fuster! Doncs res, Jesús haurà de marxar del seu poble sense poder fer cap miracle.

A quin tipus d’estadístiques sóc afeccionat? A les que em fan pensar que tot ho controlo i que res no necessito? Compte, perquè segurament perdré l’alegria de sentir-me i saber-me proveït en escreix d’allò que necessito; perquè segurament perdré la felicitat d’adonar-me que en tinc prou amb poc i compartint el que em sobra... O les meves estadístiques preferides són les que col·loquen una etiqueta o, pitjor, una marca a ferro roent damunt la gent per classificar-la, per menysprear-la, per denigrar-la? És català, és castellà, és gitano, és sudaca, és musulmà, és gai... és... oblidant que tots són els meus germans i germanes en el llarg i sovint no massa fàcil camí de la vida.

Més aviat celebrem que, definitivament, per a Déu no hi ha estadístiques, hi ha els nostres noms i els dels nostres germans i germanes escrits a preu de sang, la sang de Jesús, en el Llibre de la Vida.