LA MARE DE DÉU DEL SIGNE

Dimarts, 11 de febrer de 2014

Mare de Déu de Lourdes

1 Re 8, 22-23.27-30/Sl 83/Mc 7, 1-13

En algunes festes o memòries de la Mare de Déu, com la d’avui, la Mare de Déu de Lourdes, a l’oratori tenim el costum de posar una icona concreta, l’anomenada Mare de Déu del Signe. Suposo que la teniu present: representa la Mare de Déu dempeus amb els braços oberts i alçats com si estiguessin en actitud de pregària, d’agraïment o disposats a abraçar-nos, mentre de l’interior del seu ventre (com si tinguéssim la visió de raigs X de Superman), podem veure el Nen Jesús que ens mira i ens beneeix.

Doncs bé, ha estat llegint la primera lectura d’avui i contemplant aquesta imatge quan m’han vingut a la ment unes paraules que santa Clara adreçà (3a Carta 21-26) a santa Agnès de Praga: Sabem que, per la gràcia de Déu, l’ànima humana, la més digna de les criatures, és més gran que el cel, perquè els cels, juntament amb totes les altres criatures, no poden contenir el Creador, mentre que només l’ànima fidel és estatge i residència seva; i això en virtut de la caritat, de la qual estan desposseïts els impius. Ho diu la mateixa Veritat: “Qui m’estima, serà estimat pel meu Pare, i jo l’estimaré, i vindrem a ell i en ell farem estada (Jn 14, 21-23). Doncs, així com la gloriosa Verge de les verges, el portà físicament, tu, de forma semblant, seguint les seves petjades, sobretot les de la pobresa i la humilitat, el pots, sens dubte, portar sempre espiritualment en un cos cast i virginal, contenir aquell que et conté a tu i totes les criatures i posseir allò que, comparat amb les altres possessions transitòries d’aquest món, posseiràs més fortament.

Pensava en la pregària de Salomó avui qui, fent realitat el que havia estat desig del seu pare David, la construcció del Temple del Senyor intueix: Però, ¿Déu pot residir veritablement aquí a la terra? Si ni el cel ni el cel del cel no són capaços de contenir la vostra immensitat, ¿com la podrà contenir aquest temple que jo he construït? El que en Salomó és una intuïció que permet ja relativitzar en certa mesura les funcions del Temple i el que representa, per no caure en el pecat de fer-se un déu a mida, que puguem dominar i sotmetre, santa Clara en treu totes les conseqüències d’una afirmació del mateix Jesús: Qui m’estima, serà estimat pel meu Pare... i vindrem a ell i en ell farem estada i del misteri de l’Encarnació concretat en la persona de Maria, qui portà per nou mesos en el seu ventre el Salvador del Món. Sí, dirà santa Clara, hi ha un lloc on Déu hi és a mida, perquè Déu s’ha volgut fer petit: el ventre de Maria, però també l’ànima de tot creient que estima Jesús, perquè Ell és fidel i mai no es desdiu de les seves promeses. Ens habitarà, ens omplirà, ens beneirà, ens enfortirà.

Què significa per a nosaltres avui creure les paraules de Jesús i les conseqüències que en treu santa Clara tot recordant, sens dubte, sant Francesc (cfr. Carta als fidels)? Hauria de significar, per exemple, saber-nos habitats per Algú que ens estima fins el punt de, sabent com som, fer-se a la nostra mida, no per quedar-nos petits, atrofiats i mesquins, sinó per elevar-nos a una vida plena de sentit i generosa. Però, també, no podem negar-ho, crec que hauria de significar que no sols els creients en Jesús pel baptisme d’una forma particular sinó també tota humana criatura (els no cristians també), perquè som el lloc on Déu rau i vol habitar-hi, Déu confereix a l’ésser humà, tot ésser humà, una dignitat que l’Església avui vol defensar amb la mateixa fermesa o més, no però amb els mateixos mitjans, com l’ONU defensa els Drets Humans. És per això que l’Església té una paraula sobre l’avortament, encara que molts ho facin passar com si l’Església mai no tingués en compte ni la mare que pateix ni la nena (i ho són tantes que fa feredat veure les estadístiques) que és violada o explotada sexualment. Que cada nen, cada nena, cada home i dona (no importa l’edat, l’orientació sexual, el color de la pell o la religió que practica o no practica) és quelcom sagrat, és un Sagrari on Déu es manifesta, és el que posà en evidència el misteri de Nadal, és el que em diu la icona de la Mare de Déu del Signe.