ESCRIURE UNA HISTÒRIA DE MISERICÒRDIA

Diumenge V, 10 de febrer de 2013

Is 6, 1-2a.3-8/Sl 137/1 Co 15, 1-11/Lc 5, 1-11

Donant-li voltes al cap pensant què podria dir sobre les lectures d’avui la meva vista va caure damunt un llibre que havia llegit fa uns mesos, es titula El retorno de Abel. Las huellas de la imaginación escatológica, de James Alison (Herder, 1999). Obrint el llibre a l’atzar em vaig fixar en un subratllat meu en un paràgraf que diu així: Una persona puede dejar de hacer algo tenido como vicioso para luego convertirse en perseguidor de otros que carecen de su misma fibra moral. No se trata de una conversión cristiana. El auténtico convertido siempre escribe una historia de su descubrimiento de misericordia, que significa que aprende a crear misericordia y no desprecio, para los demás (p. 122).

I m’ha xocat aquest text perquè m’ha fet pensar que és justament el que hi ha en el rerefons de les tres lectures d’avui. No és fàcil de detectar-ho, perquè només tenim una petita llambregada de la situació particular de cada protagonista, però si recordem la història sencera de cadascun d’ells veurem que es dóna justament el que diu James Alison en aquest paràgraf que acabo de citar-vos.

D’una banda tenim el text de la primera lectura. És l’experiència inefable de la vocació d’Isaïes. Aquest es troba fent, potser, el que tantes i tantes vegades ha fet: anar al temple per adorar Déu. Però un dia la quotidianitat es trenca, Déu irromp en la seva vida i la primera reacció és de por: Ai de mi, no podré parlar! I també d’incapacitat, de limitació fonda: Sóc home de llavis impurs que viu enmig d’un poble de llavis impurs. Però sobta la reacció de Déu: no és la destrucció del pecador, és el perdó, la misericòrdia i la capacitació per cridar-lo al seguiment: Qui enviaré? Qui ens hi anirà? Amb la resposta d’Isaïes es produeix el canvi: perquè ha tastat misericòrdia, perquè ha fet experiència del perdó, esdevé profeta per portar l’anunci de salvació al seu poble.

En la segona lectura és Pau qui ens parla. Li preocupa la formació, la fe, dels germans a qui s’adreça. Com de passada parla també de la seva experiència quan parla de les aparicions de Jesús ressuscitat: Finalment, al darrer de tots, com un que neix fora de temps, se m’aparegué fins i tot a mi. També Pau és assaltat per Déu enmig de la seva quotidianitat, que no era altra que la persecució acarnissada dels cristians tot fent camí cap a Damasc. Però tots sabem també el resultat d’aquesta experiència de misericòrdia, d’un Jesús que el crida no quan és el més sant de tots, sinó quan és un perseguidor. Pau passa de botxí a apòstol després d’experimentar la misericòrdia de Déu.

I arribem a l’Evangeli. I ens trobem amb un Jesús que arriba al llac de Genesaret, que irromp en la quotidianitat d’una vila de pescadors per portar-los la Paraula de Déu. Com sigui, entre l’ensenyament i la pesca miraculosa, es produeix com un llampec l’experiència de conversió de Pere: Senyor, allunyeu-vos de mi, que sóc un pecador. Jesús, no podria ser d’una altra manera, no reacciona fent-lo fora, al contrari, li dóna perdó, confiança i una nova missió: No tinguis por: des d’ara seràs pescador d’homes. Novament, darrera de l’experiència de misericòrdia de Déu, Pere passarà de pescador a deixeble i després a apòstol.

Fixem-nos-hi bé: cap dels tres, ni Isaïes, ni Pau, ni Pere, un cop convertits, un cop han experimentat la misericòrdia de Déu, esdevenen JUTGES de ningú; al contrari, esdevenen EINES: un, profeta; els altres dos, apòstols. Tots tres amb una missió nova a favor dels altres.

Avui nosaltres celebrem aquest àpat que ens agermana, l’Eucaristia, que ens recorda la misericòrdia de Déu tinguda per cadascun de nosaltres. Emmirallats en Jesús i perdonats per Ell, ens toca de veure què n’hem fet de tot això, si hem esdevingut JUTGES dels altres o PACIFICADORS, ACOLLIDORS, CONSTRUCTORS DE PONTS DE DIÀLEG, DE COMPRENSIÓ, DE MISERICÒRDIA. Si encara no ho som... és que encara no li hem deixat treballar a fons en el nostre cor. La Quaresma que comencem dimecres vinent pot ser una oportunitat per donar escolta a la seva veu i deixar-nos transformar per Ell.