“Ara que esteu en el Senyor, sou llum”, diu sant Pau als cristians d’Efes. Prenem aquesta frase paulina per contrastar-la amb l’estereotip actual que els cristians som una colla “d’apagats”, imatge que flota en l’ambient social i que malauradament ha penetrat dins l’entorn eclesial.
La imatge de la llum dóna molt de joc en els texts del Nou Testament. Els evangelis narren guaricions de cecs per posar de manifest que Jesús és la llum del món que tot ho il·lumina. Els miracles de fer recobrar la vista serveixen per anunciar la fe, que és una llum interior que et fa veure les coses de forma diferent.
Les cartes paulines i els altres escrits neotestamentaris es refereixen a la llum com el segell d’identitat d’un cristià: “Viviu com els qui són de la llum. Els fruits que neixen de la llum són tota mena de bondat, de justícia i de veritat”.
Aquestes referències que poden semblar simbòliques o imatges literàries belles i poètiques, tenen la seva força històrica quan ens assabentem que en el cristianisme primitiu el bateig rebia el nom “d’il·luminació”. Per tant, quan el Nou Testament utilitza el llenguatge lluminós, sovint està expressant a aquest ritus inicial d’adhesió a Crist i de rebre el do de la fe.
Utilitzant el nostre llenguatge actual, ens primers cristians eren, en la societat del seu temps, uns “il·luminats”, una mena d'éssers estranys, que trencaven amb els esquemes religiosos del seu temps, i també amb els esquemes socials de barrejar jueus i no jueus en una nova identitat religiosa que aplegava tothom sota la llum del Crist Ressuscitat.
En temps primitius els cristians eren socialment uns “il·luminats”; ara socialment som uns “apagats”. També podem fer-nos la crítica que fa uns dècades ens sentíem els únics administradors de la llum divina. No obstant, opinem que millor ser criticats per ser uns ·il·luminats” o uns “apagats”, perquè en el fons això reflecteix una manera de ser i de veure el món molt diferent dels estereotips uniformistes que ens martellegen amb tanta insistència i fora dels quals sembla que no hi hagi cabuda.
El cec de naixement "il·luminat" és finalment expulsat de la sinagoga. Això és el que tristament s’esdevingué amb aquells jueus que creien en Jesús i es batejaven en el seu nom. Però aquell cec guarit, tal i com subratlla l’evangeli, acaba adorant a Jesús.
Els qui som considerats com una colla d’apagats, no ens ho hem de creure, per molt que insisteixin i ens ho demostrin. La fe ens dóna llum, vida i tantes coses, totes bones. L’exemple del cec guarit i expulsat del seu àmbit, ens ha d’estimular a assumir les incomprensions del nostre entorn, que no han de distorsionar el més important de la nostra condició creient: que només adorem a Jesús i que ho seguirem fent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada