El primer rètol que apareix en el recinte parroquial un cop creuada la porta petita d’accés, està col·locat intencionadament. Un pilonet de pedres el rodegen i sostenen. Malgrat la seva dimensió discreta, determina i defineix l’espai on s’ha accedit. Consisteix en una peça de fusta llisa, fixada amb un clau a un tros de branca que el clava a terra. Una mà de pintura plàstica el protegeix del sol i la pluja, i el pintat blanc realça el que hi ha escrit. El rètol, suament inclinat cap a la dreta ens avisa sense embuts: “Lloc destinat a la pregària, respecteu-lo”.
El mateix podem dir del Divendres Sant: “Dia destinat a la pregària, respecteu-lo”. El Divendres Sant és el lloc de la pregària i el lloc del respecte en majúscules. Jesús crucificat, morint, davallat i sepultat, reclama una actitud i un comportament escaients. La celebració d’avui, la més sòbria de tot l’any litúrgic ens hi ajuda eficaçment: l’església lleument il·luminada i absent d’imatges, l’entrada inicial en silenci i una llarga prostració, lectures d’intens contingut teològic, la lectura tranquil·la de la passió de sant Joan, una pregària universal feta amb solemnitat, l’adoració admirada de la creu. Tot un desplegament litúrgic que converteixen la nostra esglesiola en un lloc preuadíssim destinat a la pregària i que desvetlla un respecte reverencial.
Des dels bells inicis, la primitiva comunitat cristiana associà la mort de Jesús, el seu Messies, a les vicissituds del Servent Sofrent de Jahvè, narrades pel profeta Isaïes. També reflexionà, com ens ho demostra l’altíssima qualitat de la carta als Hebreus, sobre tot allò de nou i millor que aportava la sang de Jesús i el seu sacrifici a la creu. La passió segons sant Joan esdevé una aproximació contemplativa als fets, on l’esdeveniment històric -narrat amb detalls que no recullen els evangelis sinòptics- és rellegit teològicament i convertit en una solemne cerimònia d’entronització d’un rei. El debat sobre la reialesa de Jesús dinamitza tot el relat de la passió que culmina amb la seva entronització definitiva en el moment de la seva crucifixió. Quina inspiració i quina profunditat la de l’evangelista Joan, capaç d’apropar-nos uns fets de forma tan solemne. Vint segles després els cristians seguim escoltant-los i meditant-los perquè són llocs literaris destinats a la pregària i a respectar la figura de Jesucrist.
La pregària universal que avui farem per tot i per tots, i que durem a terme amb una solemnitat i serenor inusuals, ens endinsarà en l’oració més genuïna: la pregària d’intercessió a favor dels altres. Admirant, contemplant, adorant la creu amb un petó, expressarem tot el que portem cor i ànima endins. També els nostres cants, seleccionats expressament, i els nostres silencis, volgudament allargats, col.·laboren a convertir la nostra cerimònia en un moment destinat a la pregària i al respecte.
Què trista seria la creu de Jesús si no anés acompanyada de la celebració de la Pasqua! Així mateix, què trista seria la nostra fe no anés acompanyada de tot allò que permet expressar-la i que està destinat a la pregària i al respecte religiós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada