diumenge, 10 d’abril de 2011

“Traieu la llosa” (Quaresma 5)

Traieu la llosa”, diu Jesús als presents, després que li han mostrat el sepulcre de Llàtzer. Malgrat la perplexitat inicial a la demanda de Jesús, ho acaben fent.

Llàtzer, vine a fora”, cridà Jesús ben fort. “I el mort sortí”, subratlla l’evangeli, però amb les mans, peus i cap lligats amb les benes d’amortallar.

Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar”, demana de nou als assistents, per arrodonir el miracle.

Un aclariment: les narracions dels miracles de Jesús en l’evangeli de sant Joan es preocupen més de fer-nos una bona catequesi que de descriure’ns amb pèls i senyals el que allí s’esdevingué. Hem de saber anar més enllà del realisme que expressen aquests textos i captar l’essencial que és el seu missatge.

Un primer detall el tenim en Jesús, que en aquest evangeli apareix sempre impregnat d’atributs divins: fixem-nos que sempre mana, que ho té tot previst, que no mou un dit, que fa proclames solemnes de la seva grandesa; tot plegat per manifestar l’autoritat i la divinitat que ostenta. Però també apareixen detalls humaníssims, com quan es commou vivament per la mort del seu amic fins al punt que és subratllat pels presents: “Mireu com l’estimava!”. L’evangelista Joan és el qui ens presenta un Jesús més ple de glòria i més divinitzat, però sense oblidar-se de la seva condició humana que aprofita qualsevol ocasió per assenyalar.

Un segon detall el tenim en els participants anònims de l’escena. Ells esdevenen, sense saber-ho, copartíceps i col·laboradors del miracle: ells obren la llosa, i ells deslliguen a Llàtzer ressuscitat. Sense obrir la llosa el mort no hagués sortir. Sense deslligar-lo el ressuscitat continuaria oprimit. La col·laboració dels assistents manifesta com ha de ser una comunitat de seguidors de Jesús: confiar en les seves paraules malgrat semblin desenraonades. Una comunitat de creients és la que confia en Jesús i li facilita el camí perquè pugui obrar manifestament els seus miracles.

Un tercer detall és que Llàtzer surt pel propi peu de la tomba. Jesús sempre demana la participació activa de l’afectat per posar de relleu el mateix d’abans: la confiança en ell. Si Llàtzer no surt de la tomba el miracle es queda a mitges tintes. Si nosaltres no assumim els mots de Jesús, el seu missatge es queda a mitges.

En definitiva, els miracles narrats en l’evangeli de Joan subratllen la glòria de Jesús i sempre acaben manifestant que els assistents creuen en ell: “Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, cregueren en ell”.

Els miracles de Jesús segons l’evangelista Joan no apareixen perquè ens quedem bocabadats o complaguts per la seva grandesa, sinó que són una invitació a creure en ell de forma responsable i activa. Així de fàcil, així de compromès.