És molt significatiu que els Fets dels Apòstols i l’evangeli de Lluc –dos textos adreçats a cristians d’origen no jueu-, subratllin insistentment que la mort i resurrecció de Jesús entrin dins les manifestacions profètiques assenyalades pels llibres de la Llei de Moisès, dels Profetes i dels Salms.
El cristianisme que envolta els relats del Nou Testament proclama que la mort i resurrecció de Jesús esdevenen l’acompliment de les expectacions messiàniques del judaisme, però les generacions posteriors canvien aquest registre manifestant que la resurrecció de Jesucrist i la vinguda de l’Esperit Sant esdevenen un trencament definitiu amb la tradició jueva i la proclamació d’una religió nova i superior.
Els cristians del segle XXI som hereus d’aquesta darrera lectura però hem de preguntar-nos perquè passem per alt tals afirmacions del cristianisme més primitiu. Algun detall important se’ns ha perdut i que ha de motivar a la tradició jueva i a la tradició cristiana a cercar honestament què és.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada