Si ahir Jesús defensava la Llei avui sembla que la qüestioni. Però no és així, Jesús no qüestiona la Llei, sinó la interpretació dels seus mestres i dels fariseus. Però filant més prim, podem dir que els evangelis critiquen la monopolització de la Torà que farien aquests cercles de jueus més erudits, tancant les portes o menystenint quelcom tan tradicional dins del judaisme com és la pluralitat interpretativa de la Torà.
Sabem de cert que en temps de Jesús hi havia debats rabínics sobre la importància i la interpretació dels manaments de la Llei, debat on el corrent fariseu deixà una forta empremta. Jesús i la tradició evangèlica també diuen la seva i utilitzen una clau de lectura molt concreta: el proïsme. Una clau de lectura present en altres rabins, com per exemple Akiva, que en el segle segon proclamava que estimar el proïsme era un principi fonamental de la Torà.
Jesús no es carrega la Torà, ni s’inventa una nova interpretació. Jesús és la Torà convertida en ésser humà i oberta a tots els pobles. Aquesta és l'originalitat de Jesús, no les crítiques i menypreus que tant ens agrada fer a la Llei de Moisès.
Sabem de cert que en temps de Jesús hi havia debats rabínics sobre la importància i la interpretació dels manaments de la Llei, debat on el corrent fariseu deixà una forta empremta. Jesús i la tradició evangèlica també diuen la seva i utilitzen una clau de lectura molt concreta: el proïsme. Una clau de lectura present en altres rabins, com per exemple Akiva, que en el segle segon proclamava que estimar el proïsme era un principi fonamental de la Torà.
Jesús no es carrega la Torà, ni s’inventa una nova interpretació. Jesús és la Torà convertida en ésser humà i oberta a tots els pobles. Aquesta és l'originalitat de Jesús, no les crítiques i menypreus que tant ens agrada fer a la Llei de Moisès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada