SERMÓ JOAN 19, 31-37“Miraran aquell que han traspassat” (Jn 19, 37)
Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús
“En tal o en qual té molt bon cor”. Com és el llenguatge humà d’expressiu!!!! Una frase curta i amb això ja ens entenem. Amb ella “en tal o en qual” queda qualificat com algú que és bona persona, algú a qui ben segur que li podrem demanar un favor, perquè ens atendrà; algú que potser ens donarà un cop de mà desinteressadament o que sabrà estar al nostre costat fins i tot sense demanar-li-ho, perquè la seva bondat el farà sol·lícit a qualsevol necessitat, encara que aquesta sigui només insinuada.
D’aquesta manera, amb la referència a un òrgan del nostre cos, el cor, entenem que hi fan niu els millors sentiments dins d’una persona.
Em sembla que la festa d’avui també va per aquí, tot i que amb alguns matisos importants.
El primer matís és que el cor que avui tenim present en la celebració no és un cor qualsevol, tot i que bategà físicament com un cor qualsevol: és el cor de Jesús. Un cor tan especial que el qualifiquem de “sagrat”.
El segon matís, i és el que ens ajudarà a entendre el qualificatiu de “sagrat”, la seva especialitat, és que el cor de Jesús és el cor de Déu mateix. Celebrant el Sagrat Cor de Jesús estem celebrant el misteri de l’Encarnació en allò que té de més pregon: Déu que ens estima amb entranyes de misericòrdia, com hem escoltat avui en la primera lectura del profeta Osees.
I el tercer matís és el que ens dóna la lectura de l’Evangeli que avui hem sentit proclamar: “Miraran aquell que van traspassar”. El cor de Jesús és un cor traspassat, un cor ferit, un cor trencat, signe de la seva manera desinteressada de donar-se per a la humanitat sencera.
Crec, però, perquè som així de limitats els humans, que faríem malament de quedar-nos sols amb el cor d’una manera superficial, sentimentaloide. Perquè la Paraula de Déu, més concretament els Evangelis, ens fan parar esment també en les mans de Jesús que guarien tota xacra (física i espiritual); en els peus de Jesús diligents en cercar l’ovella perduda, en els llavis de Jesús que sempre sabien dir una paraula de salvació, de perdó, de consol; en els ulls de Jesús que mai no feien accepció de persones.
Avui, en aquesta Eucaristia, tenim Jesús viu i present enmig nostre en allò més íntim d’Ell mateix, amb el seu cor, però demanant-nos que també nosaltres siguem, per al nostre proïsme, les seves mans, els seus peus, els seus llavis, els seus ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada