Sant Pau adreça als corintis –en la segona carta- uns mots àltament estimulants, una de les pàgines més encoratjadores del Nou Testament, un missatge que té el do de produir una efervescència interior inqualificable, un evocació que manté perenne la seva vibració. Malgrat les contrarietats, les poques opcions de sortida, les persecucions i les lluites acabem tirant endavant per una raó definitiva: “sempre i pertot arreu portem la mort de Jesús en el nostre cos”. Es tracta d’una frase tan colpidorament real!
L’espiritualitat franciscana és especialment hereva d’aquesta afirmació paulina i maldem per reproduir-la en el nostre avui conventual i provincial. No volem deixar-nos enlluernar per un entorn que ens té encerclats i que mira, afalagador i afamat, els nostres espais; aturem a uns mitjans de comunicació que ens persegueixen per banalitzar la nostra identitat i els pobres que acollim i que allotgem; en la lluita per la nostra supervivència sabem trobar nous camins esperançadors. I tot això perquè intentem portar -malgrat les temptacions, pecats i contradiccions- “la mort de Jesús en el nostre cos, perquè també en el nostre cos es manifesti l’esclat de la vida de Jesús”.
L’espiritualitat franciscana és especialment hereva d’aquesta afirmació paulina i maldem per reproduir-la en el nostre avui conventual i provincial. No volem deixar-nos enlluernar per un entorn que ens té encerclats i que mira, afalagador i afamat, els nostres espais; aturem a uns mitjans de comunicació que ens persegueixen per banalitzar la nostra identitat i els pobres que acollim i que allotgem; en la lluita per la nostra supervivència sabem trobar nous camins esperançadors. I tot això perquè intentem portar -malgrat les temptacions, pecats i contradiccions- “la mort de Jesús en el nostre cos, perquè també en el nostre cos es manifesti l’esclat de la vida de Jesús”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada