La flaire franciscana (Sant Francesc d'Assís)

Al jardí del convent, tocant les finestres de la sagristia, hi ha un gessamí. Durant l’estiu, quan els frares tornàvem de celebrar l’eucaristia conventual, l’olor intensa i penetrant del gessamí entrava per la finestra oberta escampant-se per l’interior de la sagristia. Era com una cloenda aromàtica de les vivències eucarístiques. Però la frescor matínal d’octubre ha fet que tanquem les finestres i la flaire del gessamí ja no pot entrar-hi.

Som a la tardor, i els gessamins van perdent les seves flors i la seva olor, però ens arriba una flaire igual d’intensa i penetrant, una fragància espiritual: el perfum de sant Francesc d’Assís. Es tracta d’una aroma de tons mediterrànis, barreja de romaní i espígol, farigola i poliol, roses i gessamins, blat acabat de segar, figueres i oliveres, ametllers i garrofers, vinyes i llimoners.

Els frares i la comunitat cristiana ens hi sentim propers, i no únicament per qüestió geogràfica, sinó sobretot perquè ens identifiquem vívament amb els matisos i l’essència d’aquesta flaire franciscana: una fragància fresca i jovial, intensa i penetrant, però sense arribar a molestar; una aroma que no és un perfum sofisticat i costós, però tampoc una colònia barata. És una olor que desprèn senzillesa, afabilitat, naturalitat, delicadesa; en una paraula: que desprèn humanitat en el sentit més profund i autèntic del mot.

Però el secret de la flaire franciscana no rau en les formes, sinó en el fons: l’essència de la fragància franciscana la trobem en l’evangeli de Jesucrist. Per això aquesta flairança va més enllà dels nostres sentits i ens penetra cor i ànima endins fins a tocar el nostre jo més íntim, amarant-lo de pau i bé. Una pau i bé embolcallades de Jesucrist que, com ens diu l’evangeli, benèvol i humil de cor, ens convida a ser deixebles seus; un Jesucrist que ens desborda amb aromes divines.

La flaire franciscana no és una flor d’estiu, que s’esvaeix en un no res, sinó una olor constant passada pel sedaç de la contemplació del Crist pobre i crucificat, que ens fa ser humils en les nostres pretensions, serens en les penes i les dificultats. Fins i tot ens pot ajudar a endolcir les amargors dels progressismes caducats que ho critiquen tot sistemàticament; ens pot ajudar a airejar les olors de resclosit provocades pels tancament, els immobilismes, l’anar fent “com sempre”; ens pot ajudar a amorosir els rigorismes que converteixen en enemic el qui no és de la nostra corda.

La flaire franciscana irradia la utopia de sentir-ho tot i a tots com a germans i germanes, sense barreres, sense fronteres, sense prejudicis, aplegant i no dispersant, unint i no dividint, abraçant i no rebutjant.

Donem sincerament gràcies a Déu per aquest do de la fragància franciscana i demanem-li que tots els nostres pensaments, sentiments i accions estiguin amarats d’aquesta aroma. I que tots els nostres afanys siguin per poder-la respirar en tot moment.