La tenda d’Abraham i Sara (Cròniques sarrianenques 14)

L’escena bíblica d’Abraham acollint a tres forasters que anunciaran l’embaràs de Sara (Gn 18-1-10) és llegida, per la tradició jueva, com un model d’hospitalitat incondicional, afegint el comentari que, la tenda del patriarca, era oberta pels quatre costats. L’explicació és perquè tothom, vingués d’on vingués, hi accedís fàcilment. Els beduïns continuen, encara avui, reproduïnt aquesta escena bíblica. Per ells l’hospitalitat és “sagrada”.

La Caseta és com la tenda d’Abraham i de Sara però més petita i urbana. Es procurà acollir a aquells que, exclosos i reclosos temporalment, comencen a caminar novament per una societat que els és com un desert àrid i inhòspit. Cerquen, freturosos, una tenda on allotjar-se i un oasi on reposar.

Els educadors, coordinadors, voluntaris, col.laboradors implicats en l’acollida de La Caseta són com Abraham i Sara que honoren, serveixen i cuiden delicadament els seus hostes. Ofereixen el millor que tenen i els hi dediquen, alegres i cerimoniosos, el seu temps, amarant de sacralitat la seva hospitalitat.

Els tres hostes bíblics s’acomiaden anunciant al patriarca i a la matriarca una futura descedència com a recompensa a la seva hospitalitat. Una descendència que també desitgem a La Caseta per poder continuar amb les portes obertes de bat a bat, com la tenda d’Abraham i de Sara.