Polítiques socials i econòmiques (Diumenge 30)

El llibre de l’Èxode expressava, en el fragment que hem escoltat, una accentuada sensibilitat social vers l’immigrant, la vidua i l’orfe. Aquesta preocupació veterotestamentària no ens representa, avui dia, cap descoberta especial perquè les nostres lleis, la nostra educació religiosa i la sensibilitat social actual ens hi acompanyen positivament.

És important ressenyar que aquests versets formen part de l’anomenat Codi de l’Aliança, el primer recull legislatiu que va fer el poble d’Israel. Aquest codi és, en definitiva, un codi religiós carregat de bons desitjos com els que hem escoltat, i l’incompliment de les seves prescripcions tindria només conseqüències morals i religioses, però cap de penal.

La sol.licitud del Codi de l'Aliança pels més desprotegits queda expressada, actualment, en les nostres polítiques socials: la llei d’estrangeria, les pensions de viudetat, l’atenció de menors tutelats. Sense entrar en debats de sí aquestes polítiques socials són desplegades adequadament, hem de reconèixer, com a principi, que la nostra societat procura atendre aquests col.lectius.

La lectura de l’Èxode també afegeix una preocupació per les relacions econòmiques, que han de vetllar igualment per donar suport al més desprotegit, per exemple, oferint crèdits sense cobrar interessos o sense necessitat d’empenyorar-se. Un equivalent actual de les prescripcions de l’Èxode el tenim en les polítiques econòmiques del govern nacional i estatal, que procuren el benestar col.lectiu i la cura dels més desatesos enmig d'una economia de lliure mercat essencialment agressiva. Les subvencions i crèdits estatals, les exempcions tributàries, el control dels tipus d’interès són, entre altres mesures, la visibilització d’aquesta pretensió.

La nostra societat democràtica, fonamentada per un Estat de dret, ens garanteix un entorn legal de suport i de promoció dels col.lectius més desfavorits. Però amb això el problema no està sol.lucionat. La tendència política del govern escollit, els grans poders econòmics, les relacions amb altres països, els fluxes migratoris, la crisi, o excuses de mal pagador, condicionen l’aplicació decidida de les polítiques socials i econòmiques d’un Estat.

Més enllà dels mecanismes socials de reivindicació (síndic de greuges, els partits polítics...) les lectures d’avui ens ofereixen un valor afegit, ens parlen d’un plus que qualifica la prescripció i encoratja a practicar-la: la nostra condició creient. En el llibre de l’Èxode les lleis són posades, amb tota la naturalitat del món, en boca de Déu, a fi de donar-lis autoritat divina. Qui estimi i respecti Déu, estimarà i respectarà aquestes prescripcions. Així de senzill; així de responsable.

Jesús, fidel a la tradició jueva, ho diu ben clar en l’evangeli: primer de tot és estimar Déu: això ens donarà la lucidesa, la perspectiva, la sensibilitat i la profunditat necessària. Segon és estimar els altres com a un mateix: això ens farà aplicar honestament i convençudament les polítiques socials i econòmiques.