Celebració de l’eucaristia en un centre penitenciari. És el moment de les pregàries que, com sempre, són espontànies. Un intern prega pels morts de l’avió accidentat a l’aeroport de Barajas. Acostumen a fer-ho quan hi ha un accident o una desgràcia natural.
Acabada la celebració, l’intern que havia fet la pregària s'atansa i em retreu de no haver mencionat aquests morts en el cànon eucarístic. Li responc que havia fet uns instants de silenci pensant-hi i que no havia dit res perquè ell ja havia fet la pregària. Ell s’atura un instant, rebent l’explicació com si fos una lloança, i exclama: “¿Lo he hecho bien, verdad, padre?”.
La seva reacció ha estat entendridora. Se sentia orgullós de la pregària que havia fet i, com un nen petit, cercava el reconeixement. Una pregària que, en el fons, expressava públicament la seva sensibilitat i que l’havia fet sentir, per un instant, bona persona.
Ha aprofitat l’avinentesa per recordar la seva condició d’intern indigent (sense recursos) i aconseguir el seu caramel de premi: algun caleró “para llamar por telèfono a la família”.
Acabada la celebració, l’intern que havia fet la pregària s'atansa i em retreu de no haver mencionat aquests morts en el cànon eucarístic. Li responc que havia fet uns instants de silenci pensant-hi i que no havia dit res perquè ell ja havia fet la pregària. Ell s’atura un instant, rebent l’explicació com si fos una lloança, i exclama: “¿Lo he hecho bien, verdad, padre?”.
La seva reacció ha estat entendridora. Se sentia orgullós de la pregària que havia fet i, com un nen petit, cercava el reconeixement. Una pregària que, en el fons, expressava públicament la seva sensibilitat i que l’havia fet sentir, per un instant, bona persona.
Ha aprofitat l’avinentesa per recordar la seva condició d’intern indigent (sense recursos) i aconseguir el seu caramel de premi: algun caleró “para llamar por telèfono a la família”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada