Responem, des d’aquí, a un comentari aparegut en el bloc sobre l’article anterior: “Por dels homes”. Se’ns demanava aclarir què volia dir gracietes, tonteries, rebequeries i numerets. Reproduïm el paràgraf sencer del nostre discurs, abans de fer els aclariments:
"El cristians d’espardenya vivim amb la por del qui se sent poc o gens estimat. I aleshores, com els nens petits, o fem gracietes i tonteries per tenir contents als qui, estudiadament, ens ignoren; o també ens dediquem a fer rebequeries i numerets per a cridar l’atenció".
En primer lloc, subratllem que els cristians acostumem a sentir-nos tractats pel nostre pare Estat i la nostra mare Societat com a nens petits, inconscients i “curtets”. D’aquí que les nostres reaccions siguin, de vegades o sovint (no entrem a quantificar), de nen petit, poc madures, poc reflexionades, Aleshores fem “gracietes i tonteries” perquè la nostra societat laica ens faci una mica de cas, ens agafi en braços, ens assegui a la falda i ens digui com ens estima. O també, veient que això no passarà, fem “rebequeries i numerets”, plorant, criticant, queixant-nos i oposant-nos a tot.
Les gracietes i les tonteries corresponen a reaccions de sectors progressistes cristians (reaccionaris i clàssics) que, a fi de fer-se agradables i mostrar-se plenament inculturats, eviten el llenguatge clarament religios i els signes i gestos expressius de la seva identitat cristiana . Això passa molt a Catalunya.
Les rebequeries i numerets corresponen a reaccions bel.ligerants, a les manifestacions pels carrers, a les declaracions provocadores provinents, habitualment, d’alguns bisbes espanyols, especialment de l’actual president de la Conferència Episcopal Espanyola, i també de sectors del col.lectiu que anomenem “teocon”.
"El cristians d’espardenya vivim amb la por del qui se sent poc o gens estimat. I aleshores, com els nens petits, o fem gracietes i tonteries per tenir contents als qui, estudiadament, ens ignoren; o també ens dediquem a fer rebequeries i numerets per a cridar l’atenció".
En primer lloc, subratllem que els cristians acostumem a sentir-nos tractats pel nostre pare Estat i la nostra mare Societat com a nens petits, inconscients i “curtets”. D’aquí que les nostres reaccions siguin, de vegades o sovint (no entrem a quantificar), de nen petit, poc madures, poc reflexionades, Aleshores fem “gracietes i tonteries” perquè la nostra societat laica ens faci una mica de cas, ens agafi en braços, ens assegui a la falda i ens digui com ens estima. O també, veient que això no passarà, fem “rebequeries i numerets”, plorant, criticant, queixant-nos i oposant-nos a tot.
Les gracietes i les tonteries corresponen a reaccions de sectors progressistes cristians (reaccionaris i clàssics) que, a fi de fer-se agradables i mostrar-se plenament inculturats, eviten el llenguatge clarament religios i els signes i gestos expressius de la seva identitat cristiana . Això passa molt a Catalunya.
Les rebequeries i numerets corresponen a reaccions bel.ligerants, a les manifestacions pels carrers, a les declaracions provocadores provinents, habitualment, d’alguns bisbes espanyols, especialment de l’actual president de la Conferència Episcopal Espanyola, i també de sectors del col.lectiu que anomenem “teocon”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada