Guareix-la tu! (Diumenge 11)

Fa pocs dies m’atansava, atabalat i apressat, a una monja amb coneixements mèdics. Calia urgentment una xeringa i una agulla per a posar una injecció a una malalta. La monja, serena, acollidora, em va fer seure i, mirant-me als ulls, digué: “Ets sacerdot, guareix-la tu!” i cità, precísament, l’evangeli d’avui, quan Jesús envia els apòstols dient-los “cureu malalts”. Perplex i intentant de reconduir la conversa per anar al gra, vaig respondre que no tenia prou fe per a curar malalts. Ella, impertorbable, exclamà: “Només faltava això, un sacerdot amb poca fe!”

Desarmat del tot, vaig percebre que la monja no pretenia sermonejar, ni fugir d’estudi, ni fer-se la interessant. Parlava amb una serena i profunda convicció, insinuant la importància d’acostar-se, des de la fe, al malalt i a la malaltia. Les al.lusions de la monja van fer el seu efecte: aconseguit el material mèdic i després de la visita del metge, el malalt i un servidor vam pregar una estona afegint un plus de convicció perquè aquella pregària fos guaridora. El malalt ho agraí moltíssim.

Al dia següent, el malalt no havia millorat, però aquella pregària havia estat més que un gest de delicadesa o un acte de consol. Havíem afegit un plus de fe, havíem amarat el dolor amb el bàlsam de la fe. Sense les incisives frases de la monja un servidor no hauria fet aquella pregària perquè, com a bon occidental, estem convençuts que guarir és una exclussiva dels metges. Les paraules de la monja ajudaren a explicitar de forma clara l’aportació creient a la malaltia, que no és de substituïr res ni ningú, sinó que de situar-se visiblement entre el malalt i Déu.

Aquest és el missatge de l’evangeli d’avui quan Jesús envia els apòstols a que curin malalts, que ressuscitin morts, que purifiquin leprosos i que treguin dimonis. Jesús no està dient als apòstols que facin de metges, de psicòlegs o de curanderos, sinó que anunciïn el Regne de Déu, que facin present a Déu en les situacions i en els àmbits on l’ésser humà queda sovint desarmat i desprotegit, com són les situacions de dolor, de malaltia i de mort. Jesús no vol fundar cap col.legi mèdic alternatiu, ni crear una nova política d’assistència social, ni compensar la manca de metges amb metges estrangers no homologats. Jesús demana als seus apòstols una presència des de la fe.

És exactament el mateix que, a la primera lectura, Yahvè diu al poble d’Israel: “Vosaltres sereu el meu reialme sacerdotal, la meva nació sagrada”. Amb això Yahvè no està dient que Israel sigui la nineta dels seus ulls sinó que li està donant autoritat i qualificació religiosa perquè esdevingui signe, testimoni i portaveu de la divinitat.

La frase de l’inici de l’evangeli: “La collita és abundant però hi ha pocs segadors” segueix vigent. Calen creients decidits, convençuts, arriscats, valents, atrevits, que enmig de la subtil però manifesta repressió de l’experiència religiosa explicitin, amb naturalitat i profunditat, el pes específic de la fe, que expressin el valor afegit que la fe dóna a qualsevol realitat humana. Calen sacerdots, religiosos i laics que sense substituïr res ni nigú facin, decidídament, de pont entre la realitat humana i Déu.