divendres, 28 de març de 2008

Sentit del sagrat (Divendres Pasqua)

El llac de Tiberíades està ubicat a uns 200 metres sota el nivell del mar Mediterrani. Això fa que tingui unes característiques climàtiques ben peculiars. A més de l’alt grau d’humitat hi ha una intensa xafogor, sobretot a l’estiu. Per això és ben comprensible que els deixebles, concretament Pere, estiguin pescant sense roba. Aquesta lògica es trenca quan l’evangeli de Joan ens diu que Pere es vesteix, precísament, per a llençar-se a l’aigua, quan de fet, hauria de ser al revés.

L’habillament de Pere és un habillament teològic, no físic. La clau de lectura la tenim en el verset anterior quan el deixeble estimat, reconeixent a Jesús, diu: “És el Senyor”. Pere, -diu el text- havent escoltat aquestes paraules, es vesteix i es llença a l’aigua. Jesús ja no és el mestre amb sandàlies i vestit com tothom. Ara és el Senyor ressuscitat, i per atansar-s’hi cal respecte, cal reverència, cal adoració. Cal en definitiva, anar teològicament ben habillat.

Aquesta actitud de reverència i d’adoració, de sentit del sagrat, és fonamental en l’educació de la fe dels nostres infants i adolescents. Hem de saber trobar la naturalitat dels mots del deixeble estimat al dir “És el Senyor”, i l’espontaneitat de Pere “d'habillar-se” abans d’atansar-s'hi.