dijous, 27 de març de 2008

Testimonis (Dijous de Pasqua)

Podem deduir, de l’evangeli que hem escoltat (Lc 24,35-48), que els deixebles experimenten un procés gradual de percepció i d’assimilació del Ressuscitat. El primer moment és d’esglai i de dubte. El segon moment és de sorpresa i d’alegria. En un tercer moment els hi són oberts els ulls perquè comprenguin el sentit de les Escriptures. Finalment, esdevenen testimonis.

D’aquests quatre moments tan sols en el darrer els deixebles esdevenen subjectes actius: ser testimonis. En els tres primers moments són uns receptors, privilegiadament passius, de l’experiència del Ressuscitat.

Un indici que ens revela que per ser testimoni, que per parlar del Ressuscitat, que per anunciar la conversió i el perdó divins cal, prèviament, fins i tot esglaiar-se i dubtar; sorprendre’s i alegrar-se; deixar-se obrir els ulls per a llegir i per a entendre adequadament les Escriptures; i finalment, ser-ne portaveu, esdevenir-ne testimoni. En definitiva, ser testimoni no és un ofici, ni una tasca, ni un deure, és assumir el privilegi d’haver assaborit d’aprop el Ressuscitat, i després d’haver-ho ben paït, explicar-ho als altres.