dimarts, 25 de març de 2008

Els desconcertats que s'allunyen (Dimecres Pasqua)

La imatge dels dos deixebles d’Emmaús allunyant-se de Jerusalem, desconcertats pels esdeveniments, ens pot servir com a al.legoria per a descriure a força gent de la generació del postconcili que, també desconcertats, s’han anat allunyant de la comunitat.

Però el trobament amb el Ressuscitat els fa reviure, inesperadament, antigues vivències, i els fa retornar, novament, a uns i a altres. Els dos deixebles d’Emmaús tornen i troben a la comunitat reunida i proclamant: “El Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó”, i s’atreveixen a compartir la seva experiència. En canvi, els nostres allunyats quan tornen es troben amb una part de la comunitat dient fort que “el Senyor ha ressuscitat”, però que "s’ha aparegut a Simó” ho diuen en veu molt baixa o no ho diuen. Contràriament, una altra part de la comunitat diu “que s’ha aparegut a Simó” amb veu més forta que no pas que “el Senyor ha ressuscitat”. I els allunyats, adonant-se que dient la seva, els uns o els altres se’ls hi tiraran al damunt, callen prudentment, i se’n tornen cap a Emmaús. Saben que el Ressuscitat també es fa present amb els desconcertats que callen i s’allunyen.