“Només que reconegui el mal que havia fet i es converteixi, viurà”. Són paraules del profeta Ezequiel en nom de Iahvè, adreçades als israelites presumptuosos que juguen al joc de bons i dolents, de justos i pecadors. El profeta trenca aquest dualisme nefast i amenaça els qui es creuen o ens creiem justos, dient: “Si el just deixa d’obrar el bé, comet el mal i mor, morirà per culpa seva”. Ezequiel també exhorta els pecadors (ho som tots!) a reconèixer el mal comès. Aquest reconeixement ha de motivar-nos a la conversió, és a dir, a la reconciliació amb Déu i els altres. Reconèixer el mal comès i convertir-se demana humilitat i d’honestedat. No reconèixer el mal comès i no convertir-se mostra orgull i tancament.
El salmista es situava en la línia de la humilitat i l’honestedat quan pregava Déu dient: “Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me”. Perquè qui es pensa que posseeix la veritat i sempre vol tenir raó, s’oblida de Déu i anul·la els altres.
Sant Pau, exhortava la comunitat cristiana de Filips a adquirir tals actituds. Els deia: “No feu res per rivalitat ni per vanaglòria”. De fet, la rivalitat i la vanaglòria enterboleixen qualsevol relació i trenquen la pau de les relacions familiars i amicals, laborals i socials, conventuals i eclesials. Però l'apòstol no només exhorta, també fonamenta el seu discurs posant Jesucrist com a model: “es va fer no-res fins a prendre la condició d’esclau”. Perquè el seu discurs no soni masoquista mostra els fruits d’aquest comportament: “Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom”.
A l’evangeli de sant Mateu, Jesús explicava una paràbola per posar en evidència els qui vivien la seva fe com un estatus. El fill que respon obedientment però després no compleix les ordres, era un retret als grans sacerdots i als notables del poble, però també ho és per a nosaltres quan mirem els altres creients per damunt de les espatlles. Per aquesta raó, Jesús posa provocativament com exemple el fill desobedient i contestatari que acaba penedint-se i complint, i ho concreta en els creients més desqualificats: els publicans i les prostitutes. Per això sentencia: “Us dic amb tota veritat que els publicans i les prostitutes us passen al davant cap al Regne de Déu”. Jesús no exclou el creient cregut, però li toca el crostó. Aquesta paràbola ens interpel·la vivament, perquè quan ens creiem més justos que els altres creients, o pretenem convertir la nostra fe en un estatus, ens fem mal a nosaltres mateixos exhibint-nos falsament com a model. També fem mal als altres, que ens miren com un exemple a seguir, quan de fet no ho som.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada