dissabte, 2 de setembre del 2023

Ja no puc més (Diumenge 22)

“La paraula del Senyor m'és un motiu d'escarnis i de burles”, es lamentava el profeta Jeremies sobre els resultats la seva acció profètica. La presència de Iahvè que el crema cor i ànima endins li esdevé un rebuig social cor enfora. Aquesta lluita interior aclapara el profeta que es declara sense forces: “Estic rendit de tant aguantar, ja no puc més”. Ens quedem amb el “ja no puc més” de Jeremies que expressa quelcom tan humà com quedar-nos sense resistència interior i sense ànim exterior amb els compromisos de fe que hem fet. Aleshores, o tirem la tovallola o recuperem forces tornant als orígens i reconeixent el què deia el salm responsorial: “L’amor que em teniu val més que la vida, per això els meus llavis us lloaran”. Si reconeixem la incondicionalitat divina amb nosaltres  estovarem la nostra ànima religiosa i l'omplirem de nous ànims, per esforçar-nos també a ser incondicionals amb les nostres opcions.

Sant Pau ho expressava de manera semblant quan afirmava, escrivint als cristians de Roma, que “per l’amor entranyable que Déu ens té, us demano que li oferiu tot el que sou”. Tornem al què hem dit abans: si experimentem l’amor entranyable de Déu amb nosaltres, hem de correspondre oferim tot el que som. Es tracta d’un deure moral, o si volem, d’un deure religiós o de fe!

Jesús responia a Pere amb molta duresa a l’evangeli: “Fuig d’aquí, Satanàs.” Em vols fer caure perquè no penses com Déu, sinó com els homes”. Jesús explicava que s’acosta el seu final, acompanyat de grans patiments provocats pels principals de la societat; i morirà de forma violenta, malgrat que al final llueixi la resurrecció. Però Pere va a la recerca del “final feliç” sense passar per la passió i la creu, pas obligat per la resurrecció. De fet, en la nostra vida de fe pensàvem que els anys i l'experiència ens donarien calma, però esdevé al contrari: ens sobrevenen més proves per mantenir-nos ferms. Per això va bé recordar-nos un cop més aquests mots de Jesús que costen tant d’empassar: “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m'acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi, la retrobarà”.