“És odiós irritar-se i guardar rancúnia, però el pecador ho fa i no vol apaivagar-se”. Ho deia el llibre de Siràcida, en la primera lectura, per indicar que és nefast deixar-se portar pels mals sentiments. De fet, irritar-nos i guardar rancúnia són reaccions que tots tenim, però alimentar-les ens converteix en pecadors i ens fa perdre la pau. La lectura convidava a trencar aquesta espiral de negativitat dient: “Perdona als altres el mal que t’han fet”. Però com més acusat sigui el nostre ego més ens costarà apaivagar les ires i les rancúnies que dificulten de perdonar els altres. La lectura també indicava com domesticar el nostre ego amb bons arguments: “Recorda't dels manaments, i no seràs rancorós amb els altres; pensa en l'aliança de l'Altíssim, i no tindràs en compte l'ofensa rebuda”. Els manaments divins i el compromís amb l’aliança neutralitzaran el rancor i les ofenses. Aleshores recuperarem la pau interior.
La resposta del salm responsorial: “El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l'amor” esdevé el bàlsam espiritual que tanca les ferides que la rancúnia i la irritació obren en l’ànima i el cor: si el Senyor és compassiu i benigne amb nosaltres, també ho és amb els qui ens provoquen aquestes reaccions. Cal abaixar els nostres fums i pensar que Déu és lent a castigar-nos “a tots” i ric en estimar-nos “a tots”, no només a nosaltres. No podem tancar els ulls espirituals a aquesta realitat.
En l’evangeli de Mateu, Jesús explicava una paràbola que responia a la pregunta de quantes vegades cal perdonar al germà que ens fa mal. Jesús no dona respostes numèriques amb l’expressió “setanta vegades set”, sinó que respon apel·lant a la paciència i posant al rei de la paràbola com l’exemple d’aquesta actitud divina amb els humans i amb el contrast negatiu del ministre impacient. La paciència va unida a la compassió i així ho retreu el rei al ministre: “No t'havies de compadir del teu col·lega, com jo m'havia compadit de tu?”.
La paràbola de l’evangeli posava en escena la bella afirmació que hem proclamat en antífona del salm responsorial: “El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l'amor”. Aquesta declaració, que procedeix del llibre de l’Èxode i que repeteixen alguns salms, es tracta de la proclamació més important de l’Antic Testament sobre la proximitat divina amb els humans. Aquesta proximitat la materialitza Jesucrist en el Nou Testament, i la tradició cristiana ha posat a Maria com el rostre femení i matern d’aquesta afirmació.
Maria, com a mare de Déu, i sota l’advocació de la Mercè, és la versió femenina de la compassió i la benignitat divina, de la lentitud a castigar i de la incondicionalitat de l'amor diví. La mare de Déu de la Mercè que aquesta basílica custodia és la patrona incondicional dels homes i dones mancats de llibertat. També abraça maternalment com a patrona tota la ciutat de Barcelona. Des del seu cambril, que venerem especialment durant aquesta novena, Maria ens exhorta avui diumenge a ser compassius i benignes amb els qui ens envolten, a amorosir el càstig de les persones privades de llibertat, i a intensificar el nostre amor a través del perdó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada